El periodista Francesc Canosa, com a explicador de coses que és, s’ha capbussat aquesta vegada en el seu últim llibre en el relat d’una història massa sovint ignorada per les mateixes persones del territori que són hereves del progrés que, amb el temps i no pocs sofriments, va comportar l’execució d’una obra com la del Canal d’Urgell. En la seva presentació a la sala d’actes del centre sociocultural del Palau d’Anglesola d’aquest dissabte al migdia, el que actualment és el director del magazín digital La Mira ens va obsequiar amb algunes reflexions i interpel·lacions que no van deixar a ningú indiferent dels assistents a l’acte. Heus ací unes quantes:

• És insultantment absurd que la gent del Pla no conegui el km 0 del canal, el Tossal.
• Les coses les fan les persones, el canal d'Urgell no és l'obra hidràulica més important del seu temps, és una infraestructura humana.
• Vam crear futur perquè avui el canal segueix donant fruit. L'or és la conquesta de l'oest americana, aquí el canal és la conquesta de l'oest catalana. El nostre or líquid no l'hem explicat.
• Quan a BCN tiren muralles perquè no hi caben, aquí obrim canal, en un moment que no teníem res. Catalunya es paga el canal, com va passar amb el ferrocarril.
• Els Girona són la família més rica del XIX, més que els Güell. On no hi havia res planten, fan canals, ferrocarrils…
• El canal és un diàleg, un pacte entre el comtat d'Urgell i el comtat de Barcelona, entre pagesos i burgesos. És un parlar de tu a tu.
• Hem oblidat les persones, perquè ens hem fixat massa en el formigó.
• No hi ha una Catalunya buida, hi ha una Catalunya plena de persones! De formigues que treballen. Ens falta el formiguer on portar el menjar Fa dos segles també les formigues van fer possible el futur. Hem viscut i vivim d'això.
• Hi ha una cosa que no hem fet: conrear el nostre ORGULL. La salvatjada de morts que va suposar el canal no es coneix. Hauríem de tenir orgull del miracle del canal. Cinc segles somniats, una pregària en temps de sequera, molt sacrifici en la construcció... hem plantat i collit molt, però no hem plantat ni collit orgull. No podem oblidar les persones que van fer la bestialitat del canal.
• Aquí hi ha gent que hi veu el futur, com al seu dia van fer els Girona. Estem en un lloc fèrtil, amb aigua. Com és possible que no ho hàgim explicat? Per què ens hem oblidat de les persones?. I això ens condemna a la sequera humana.
• El nostre problema de Ponent és que no sabem explicar-nos! Per això és important posar bé el subjecte i predicat. Hem de passar de la cultura de la queixa, tan nostra, a la de la cultura de l'acció. Per això és essencial  la revista Avenç; la premsa comarcal  és la Masia del periodisme.
• L'orgull te'l fas o te'l roben!!!
• Des de fa temps detecto que hi ha moltíssimes persones que fan coses, però no hi ha formiguer.

Aquestes i d’altres reflexions corprenedores van ser fetes tant en el seu relat inicial o com a resposta a les preguntes que s’han fet des del públic assistent. Cadascuna d’elles seria mereixedora d’un titular i d’un desenvolupament propi perquè el verb punyent del periodista del Canosa apunta directament a les febleses i oblits d’un poble que sovint, massa sovint, es perd en debats estèrils i que no porten enlloc sinó a un empobriment cultural i a un analfabetisme col·lectiu imperdonable sobre tot el que van arribar a fer els nostres avantpassats pensant en el futur nostre i dels nostres descendents.

Enllaç a l'àlbum Presentació llibre Aigua a les venes de Francesc Canosa