Enllaç a l’àlbum Presentació “El mirall de Kalanos” de Joan Francesc Dalmau

La Biblioteca Pública “Josep Pont i Gol” del Palau d’Anglesola i l’Aula Universitària varen organitzar ahir la presentació de la nova novel·la d’en Joan Francesc Dalmau, titulada “El mirall de Kalanos”, amb la qual l’escriptor nascut a Miralcamp ha guanyat la 39a edició del Premi de Narrativa Vila de Puçol (País Valencià).

La presentació literària va tenir un format coral i interactiu entre l’autor i les dues persones que el van acompanyar en aquest acte. Per una banda, Josep Camps, professor de llengua i literatura catalana a l’institut La Serra, el seu crític de capçalera en aquest tipus de presentacions, es va encarregar d’analitzar l’argument i, sobretot, l’estructura original d’aquesta  novel·la, que tot i no ser lineal en el temps, l’autor aconsegueix que el lector no es pugui perdre en cap moment. Camps també va voler destacar la riquesa i credibilitat del conjunt de personatges de l’obra del que considera que és, per l’obra publicada en diferents gèneres, l’escriptor més destacat que tenim al Pla d’Urgell.

Per una altra banda, la fotògrafa i il·lustradora Ester Gasol, amiga de l’autor i que també ha col·laborat en altres projectes literaris de l’autor, va formular com a lectora diferents qüestions que li havia suscitat la novel·la. Entre altres aspectes es va interrogar al Joan Francesc Dalmau sobre quin grau de característiques autobiogràfiques hauran pogut quedar reflectides en alguns personatges de la novel·la. Ester Gasol, a banda d’altres observacions de determinats passatges artístics relatats per l’autor, també va voler fer avinent la temàtica de la diversitat i de com pot arribar a afectar una biografia el fet que una persona tingui algun aspecte físic o psíquic no normatiu.

Tant l’Ester Gasol com el Josep Camps també van constatar els pessics d’humor i d’ironia que conté la novel·la i que, segons el mateix Joan Francesc, ajuden a digerir la lectura sobre temes complexos i delicats. També varen destacar els condensats de filosofia que també contenen diferents frases i paràgrafs que varen ser citats explícitament.

El llibre, en general, també pivota sobre la inadaptació dels seus personatges principals davant un món i un context formalment democràtic, però que està ple de trampes que de forma inconscient ens van desactivant com a persones i reduint la nostra capacitat de rebel·lia. Això contrasta, segons va explicar Joan Francesc Dalmau, amb l’època del franquisme, ja que llavors el mal estava molt més identificat formalment i era més fàcil d’organitzar-se, almenys col·lectivament, per fer-hi front.