Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Genís Sinca. "Paco Candel"

GENÍS SINCA: “CANDEL EM VA AUTORITZAR A FER LA SEVA BIOGRAFIA AMB LA CONDICIÓ QUE NO PARLÉS D’ELL”

Ahir va tornar a visitar l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola el periodista i escriptor Genís Sinca i ho va fer per glossar la figura de l’escriptor Paco Candel. Genís Sinca ja va escriure al seu dia la biografia de Paco Candel (“La providència es diu Paco. Biografia de Francesc Candel”, 2008) de la qual n’està a punt de ser publicada una nova reedició en el marc de l’Any Paco Candel, amb què la Generalitat, amb Genís Sinca com a comissari, commemora el centenari del naixement de l’escriptor que va retratar la immigració a Catalunya als anys 60/70 del segle XX.

Sinca va confessar la seva admiració envers la figura de Paco Candel i, d’una manera particular, el va prendre de referència com a model a escriptor a imitar en els seus inicis de la professió, amb un especial interès per emular la capacitat de Paco Candel d’escriure sobre les històries quotidianes dels personatges del barri on vivia. El conferenciant va fer el seu particular homenatge a l’obra de referència de Candel ‘Els altres catalans’ tot invitant a fer circular i a tocar un exemplar d’aquest llibre per totes i cadascuna de les persones assistents a l’acte.

Genís Sinca va tenir l’oportunitat de conèixer personalment Paco Candel i, d’entrada, aquest li va mostrar moltes reserves envers la petició perquè en Sinca redactés la seva biografia, ja que considerava que tot el que per part seva era d’interès general ja ho havia anat publicant al llarg dels més de cinquanta llibres que va acabar publicant i una munió d’articles més en diaris i revistes de l’època. Al final va concedir el permís per elaborar i publicar la seva biografia amb l’única condició que no es parlés d’ell mateix sinó que es posés l’accent en tot l’univers de les persones i personatges que el van envoltar i van alimentar de material humà tota la seva bibliografia.

Sinca va remarcar aquest fet com una mostra de la singular personalitat irrepetible d’una persona, el Paco Candel, dedicat en cos i ànima a donar veu i testimoniar la realitat d’uns veïns seus que, arribats des de diferents geografies de la península, buscaven en aquest cas, en les cases barates de Can Tunis i de la Zona Franca, fer-se un lloc, guanyar-se la vida dignament i, finalment, integrar-se en la societat catalana del moment.

L’emoció del relat del mateix Genís Sinca va arribar a nivells profunds quan indagava en les persones i professionals que, de manera voluntària, però profundament compromesa, van col·laborar amb Candel a ajudar a fer funcionar el primer dispensari mèdic o a dinamitzar l’escola del barri perquè tota aquella quitxalla tingués un futur digne i evitar, com passava per exemple en les nenes joves, que la seva màxima aspiració fos convertir-se en minyones als barris benestants de Barcelona.

Llibre rere llibre, va explicar Sinca, Paco Candel reblava el clau sobre la realitat social que l’envoltava i no va evitar cap debat per incòmode que fos. Parlava de la realitat dels proletaris, però també adreçava cartes i llibres als empresaris. Amb el temps va arribar a ser un referent i un representant d’aquestes persones nouvingudes, i per això li van oferir l’any 1977 l’oportunitat de presentar-se a les primeres eleccions democràtiques on va tenir un èxit inaudit, amb més d’un milió dos-cents mil vots directes que el van convertir en senador.

Genís Sinca va homenatjar la figura de l’escriptor Paco Candel i en va voler destacar també la seva capacitat per posar títols als seus llibres i els va acabar anomenant a gairebé tots.  Aquests títols denoten una capacitat innata per introduir i captivar al lector sobre una temàtica. I ho va demostrar sobretot amb ‘Els altres catalans’ que, tot i ser un encàrrec de l’editorial 62, Candel no va voler titular-lo segons li proposaven des de l’editorial i va acabar imposant la seva proposta. I prou que va reeixir: tot un èxit al moment i un clàssic per a tots els estudiosos del fenomen migratori al nostre país.