La conferència de l’Aula Universitària de dijous 3 d’abril va anar a càrrec de l’escriptora i poeta Ivet Eroles, especialitzada en l’estudi del fenomen de la cacera de bruixes que es va produir a Europa durant tres-cents anys, des del segle XV al segle XVIII.

Enllaç a les imatges: Ivet Eroles: No eren bruixes, eren dones!

La conferenciant va contextualitzar l’aparició d’aquest fenomen en el marc d’una societat marcada pel patriarcat, el colonialisme i els inicis del procés d’industrialització per entendre millor el perquè es va mantenir durant tant de temps aquest procés de cacera de bruixes que incidia, sobretot, en l’estigmatització de la dona. La radicalització del discurs de l’Església a partir del segle XIII en tant que assenyalava a la dona com l’origen de moltes de les maldats que afectaven a la societat també va ser un factor legitimador per propiciar el que, des de la perspectiva actual, es pot qualificar com a feminicidi a gran escala practicat de forma institucionalitzada.

El primer document europeu que va legislar contra la bruixeria el trobem al Pirineu lleidatà, concretament varen ser les anomenades Ordinacions d’Àneu de l’any 1424. Moltes dones, a partir d’aquí, varen ser sotmeses a judicis populars amb molt poques garanties d’objectivitat. Fins i tot s’arribava a l’aplicació de turments per a que les pròpies afectades confessessin o delatessin a altres companyes de l’”ofici”.  Eren formalment acusades de bruixeria i metzineres quan, fins al moment, les seves pòcimes i remeis eren considerats com a cures i tenien bona acceptació social.

La cacera de bruixes de forma institucionalitzada es va acabar al segle XVIII ja que la mateixa Església i les èlits intel.lectuals de l’època varen ser conscients de les atrocitats i de les injustícies que es produïen de forma incontrolada però Ivet Eroles ens alerta de que els processos d’estigmació i d’exclusió social no han desaparegut i que, amb el temps, s’han anat transformant fins arribar als nostres dies.

Ivet Eroles ens convida, en aquest sentit, a ser amatents a l’hora d’analitzar i detectar els processos que en l’actualitat continuen denigrant no només la dona sinó tota mena de col.lectius com podrien ser els malalts mentals, els immigrants, el col.lectiu LGTBI, les persones amb cossos “no normatius”, persones d’altres races i tantes altres persones que tenen algun tret distintiu no prou acceptat per la societat. Al mateix temps, Eroles també troba interessant fer un procés d’autoanàlisi crítica i adonar-nos si en algun d’aquests processos d’exclusió social nosaltres mateixos hem pogut arribar a ser, al llarg de la nostra vida, víctima o botxí  d’aquestes dinàmiques que assenyalen i exclouen als “diferents” de la nostra societat.

En el fons, segons la conferenciant, el patró es repeteix en el temps i sovint és la por envers el que no podem entendre el que ens fa culpabilitzar col.lectius i buscar bocs expiatoris. Les xarxes socials actuals sovint alimenten i acceleren certs discursos radicals i estigmatitzadors. Pel que fa a la bruixeria actual i, en general, a totes les pràctiques ancestrals que encara ara practiquen algunes persones en la nostra societat, Ivet Eroles demana que hi tinguem un respecte absolut ja que forma part de la pluralitat social i de la consideració que hem de tenir per totes les maneres que hi hagi d’entendre la vida, sempre hi hagi bona voluntat i no es faci mal a ningú.

Ivet Eroles és la comissària de l'exposició itinerant “Bruixes de dol” on s’explica amb tota mena de recursos didàctics la història i evolució de la caceria de bruixes. El títol de l’exposició el va “manllevar” d’un poema de la poeta d’Ivars d’Urgell Maria Mercè Marçal (Bruixa de dol) i vol ser un homenatge a una escriptora referent pel que fa al llenguatge vindicatiu des de la perspectiva de gènere.

L’Aula Universitària continuarà abordant un aspecte similar de la mateixa temàtica a la conferència del dijous 10 d’abril a càrrec de la filòloga i investigadora etnobotànica Júlia Carreras amb una conferència amb el títol de “Herbes, pòcimes i encanteris”.