Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Joan Vives. Giacomo Puccini

El professor i divulgador musical Joan Vives va tornar a delectar amb la seva apassionant oratòria i saviesa musical a les persones que aquest dijous van assistir a la conferència organitzada per l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola. En aquesta ocasió Vives va glossar la vida de qui es considera que és l’última llegenda pel que fa al món de la composició d’òperes, Giacomo Puccini.

Nascut a la vila de Lucca de la Toscana italiana, Puccini, tal com ens va il·lustrar Joan Vives, provenia d’una família amb una llarga tradició musical. De ben menut ja es va detectar l’espurna i el talent innat cap a la composició musical tot i que no ho va tenir fàcil per desenvolupar la seva vocació artística. Orfe de pares prematurament, de ben jove va haver de ser criat per altres membres familiars en un entorn humil i sacrificat. A partir del moment que, a través de les beques, va poder anar a estudiar al Conservatori de Milà, ja es va trobar en un entorn propici per desplegar les seves potencialitats i, rodejat de grans col·laboradors artístics i llibretistes i, sobretot, amb el patrocini del gran editor de partitures Giulio Ricordi, Puccini va escriure un dels episodis més gloriosos de la història de l’òpera amb peces eternes com Mannon Lescaut, La Bohème, Tosca o Madame Butterfly, o la mateixa Turandot que va deixar inacabada.

Vives, que va intercalar diferents fragments musicals durant la seva explicació, va voler destacar, per una banda la qualitat melòdica, el “bell canto” de les òperes de Puccini que no només es pot intuir amb els solistes i els cors sinó que, tot sovint, els “acompanyaments” orquestrals per si sols també assolien sovint el protagonisme de la melodia de l’òpera per si mateixos. Joan Vives destaca una altra particularitat de les òperes de Puccini pel que fa a la temàtica tractada, ja que sovint aborda personatges i situacions de la vida quotidiana que, no exempt d’un cert exercici d’idealització, sí que li donen un toc general de verisme i versemblança.

Puccini, tal com va advertir el professor Vives, ens manlleva l’ànima i després ens la rebrega i ens la deixa feta miques. Feta aquesta advertència Joan Vives va acabar la conferència amb el crescendo d’una de les peces més famoses del repertori del gran compositor italià que va acabar de coronar l’ambient de la sala amb tot d’emocions descontrolades. Només quedava dedicar-li a aquest gran divulgador de la música, Joan Vives, un aplaudiment històric i sentit.