Albert Beorlegui: "El setè art ha propulsat la fascinació per l'Antic Egipte al gran públic"
L'Aula Universitària organitza la conferència "El cinema i l'Antic Egipte

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Albert Beorlegui. El cinema i l'Antic Egipte
L’Antic Egipte i la seva representació en diferents produccions de la història del cinema va ser el tema tractat la setmana passada a l’Aula Universitària per part del conegut divulgador cinematogràfic Albert Beorlegui que, amb aquesta, ja suma la tercera presència en les nostres programacions de conferenciants.
D’entrada Beorlegui va acotar temporalment l’època històrica que abasta això que hem vingut a anomenar Antic Egipte de manera que parlarem de tres mil anys en total que van des de l’any 3100 AC (època del primer faraó) fins al segle I AC (amb Cleòpatra com a última faraona).
Situats ja en aquest marc temporal, Beorlegui va voler subratllar els mil vuit-cents anys de silenci que van passar després del final d’aquesta mítica civilització i no va ser fins a la troballa arqueològica de la pedra de Rosetta l’any 1799 quan es va iniciar la disciplina de l’egiptologia i, amb el temps van començar a proliferar produccions literàries, cinematogràfiques, … al voltant de l’Antic Egipte.
Amb diferència, Albert Beorlegui va remarcar que el cinema, amb les seves més de 80 produccions, ha esdevingut el gran divulgador de l’Antic Egipte, des de la primera pel·lícula que ens ha arribat als nostres dies, “El monstre” (1903) fins a la mítica “Cleòpatra” amb Elizabeth Taylor. Beorlegui, durant la conferència, va projectar trossets d’altres de les produccions més representatives sobre l’Antic Egipte i que formen part de la nostra relació íntima amb la història del cinema: “La momia”, “Tierra de faraones” o “Los Diez Mandamientos”.
Més enllà d’anècdotes i detalls del rodatge de cadascuna d’aquestes pel·lícules (en la qual alguns estudis s’hi van arribar a arruïnar) Beorlegui va emfatitzar i fer valdre l’aspecte lúdic i divulgador d’aquestes peces del setè art sense que valgui la pena cercar el rigor històric d’algunes escenes i d’alguns detalls de vestuari o ambientació, ja que el que perdurarà en nosaltres és el fet que ens hagi despertat aquesta fascinació i admiració per aquesta gran civilització que va créixer i desenvolupar-se a les ribes del Nil.
