Estrenyent llaços amb la Catalunya Nord

Una llengua sense fronteres: 258 municipis catalans del Nord i del Sud entreguen les seves mocions al Parlament de Catalunya

Cultura, Societat

Estrenyent llaços amb la Catalunya Nord
Estrenyent llaços amb la Catalunya Nord

Un centenar de batlles i representants municipals de la Catalunya Nord i de la Catalunya Sud han presentat al President del Parlament de Catalunya les mocions aprovades a favor del reconeixement oficial del català a Europa. Les mocions, signades pels plens de 258 municipis, afirmen també la voluntat comuna de defensar la llengua i la identitat compartides, així com de reforçar els vincles entre la Catalunya del Nord i els catalans del Sud.

El president, Sr. Josep Rull, ha explicat la història del país a partir de la història de l'hemicicle. I ha instat als representants d'ambdues bandes dels Pirineus a estimar la democràcia, la nació i la llengua. Ha recordat que l'ànima de la nació és la llengua catalana. I la necessitem vigorosa. El català és més traduït que el xinès i l'àrab, és una de les llengües més importants d'Europa. Però no és oficial d'Europa. Hem d'aplegar totes les energies, com el que estem fent avui al parlament. I ens ha convidat a ser resilients a partir de dues metàfores: la mata de jonc de Ramon Muntaner, que quan està lligada és molt poderosa, i amb la crida de Joan Maragall "demanem l'impossible i fem-ho possible".

Des de la Catalunya Nord han reivindicat la llengua comuna i la identitat comuna, i han subratllat que més de la meitat dels municipis han votat la moció. Hi ha orgull de ser català a les comarques del nord. I han recordat l'acollida dels germans del sud en moments difícils, com el procés dels darrers anys. "Manifestem la voluntat de caminar junts, d'estrènyer lligams. També econòmicament. Ser-hi avui i aquí, malgrat tants fets històrics en contra, és un orgull. Demanen la reunificació del país! Esborrem dels caps la ratlla que ens van imposar. La catalanitat del nord malauradament no passa sempre per la llengua; els joves d'avui no senten mai català. Cal potenciar agermanaments entre associacions. I calen projectes concrets d'unió com l'hospital transfronterer de Puigcerdà, agrícoles, culturals...".

En els parlaments a la cambra catalana també es va apuntar que no és fàcil ser català avui. Si no ho és al sud, més encara al nord. Per això cal reconèixer i donar suport a persones i entitats que treballen per la llengua. Hem de valorar les coses importants de la vida: sentiment de pertinença, orgull de poble, explicar-nos d'on venim, preocupar-nos dels que tenim al costat... Hem d'alliberar-nos de pors i complexos