Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Montserrat Tura. “Economia col·laborativa, l’exemple dels rabassaires”

En la conferència celebrada ahir a l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola, l’exconsellera d’Interior i Justícia de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura, va oferir una explicació detallada dels orígens i l’evolució del moviment rabassaire a Catalunya, situant-lo dins d’un context històric més ampli de lluita pagesa pels drets i la dignitat dels treballadors de la terra.

Per començar, Montserrat Tura va posar en antecedents els assistents recordant les revoltes dels camperols remences a l’edat mitjana. Aquests pagesos vivien sotmesos als senyors feudals i patien els anomenats “mals usos”, un conjunt d’obligacions i càrregues que perpetuaven una situació molt propera a l’esclavatge. Aquest sistema limitava profundament la llibertat dels pagesos i dificultava qualsevol possibilitat de progrés social o econòmic. Les revoltes remences, per tant, van ser un primer exemple de resistència col·lectiva contra les injustícies i van establir les bases d’una tradició de lluita pagesa que, segons Tura, es pot considerar l’origen llunyà del moviment rabassaire.

La conferenciant va avançar cronològicament fins al segle XIX, moment en què apareix amb força el contracte de “rabassa morta”. Aquest tipus de contracte permetia als pagesos cultivar terres alienes amb una certa estabilitat, ja que el contracte es mantenia vigent mentre les vinyes plantades continuessin vives. Aquesta fórmula contractual va oferir a molts pagesos una oportunitat d’estabilitat econòmica i social, i fins i tot la possibilitat de transmetre aquesta seguretat a les generacions següents. Quan les collites eren bones, les famílies podien consolidar un projecte de futur i arrelar-se al territori.

Tanmateix, aquesta estabilitat es va veure greument afectada amb l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX. Aquesta plaga va devastar les vinyes i va provocar la ruïna de molts pagesos. Segons va explicar Tura, la situació es va agreujar perquè els tribunals de justícia del moment van posicionar-se majoritàriament a favor dels grans terratinents. Les males collites causades per la fil·loxera van ser considerades prou motiu per rescindir els contractes d’arrendament, fet que va deixar molts rabassaires sense terres ni mitjans de subsistència.

Davant aquesta situació injusta, a inicis del segle XX molts petits pagesos van decidir organitzar-se per defensar els seus drets. Lluny de resignar-se, van impulsar iniciatives col·lectives per fer sentir la seva veu i reclamar una legislació més justa. Gràcies a la seva mobilització, es va aconseguir que les institucions polítiques, tant les constitucions espanyoles com la Generalitat de Catalunya, legislessin una nova Llei de Contractes que reconegués la fil·loxera i altres adversitats com a causes externes, alienes a la responsabilitat del pagès. Aquesta reforma legal va representar un avenç important en la protecció dels rabassaires.

Amb el pas del temps, el moviment rabassaire es va consolidar i va arribar a tenir una gran implantació territorial (tanta implantació va tenir que aquest fet va ser aprofitat per Esquerra Republicana de Catalunya per guanyar les primeres eleccions municipals només pocs mesos després de fundar-se, el 1931).

El moviment rabassaire va esdevenir una organització d’interessos gremials amb una presència molt estesa, capaç d’articular les demandes dels pagesos i de defensar-les amb força. Segons Tura, aquest moviment tenia un ideari clarament progressista i va actuar com un precedent directe de les organitzacions sindicals modernes. En aquest sentit, la conferenciant va voler destacar especialment l’origen agrari de moltes formes d’organització col·lectiva que posteriorment es desenvoluparien en l’àmbit industrial.

En conclusió, la conferència de Montserrat Tura va posar de manifest la importància històrica del moviment rabassaire com a exemple de lluita social i de defensa dels drets dels treballadors de la terra. A través d’un recorregut històric que anava des de les revoltes remences fins a la consolidació d’organitzacions sindicals pageses, va mostrar com la mobilització col·lectiva va ser clau per aconseguir millores legals i socials. Així mateix, va reivindicar el moviment rabassaire com una peça fonamental per entendre l’evolució del sindicalisme i de les reivindicacions socials a Catalunya.