Joan Yeguas publica el llibre "Sobre portes i finestres de pedra"

L’historiador de l’art Joan Yeguas Gassó, un dels grans coneixedors de l’art del renaixement i del barroc al nostre país, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, acaba de presentar un treball extraordinari sobre l’arquitectura a una part de les terres de Lleida, concretament dels segles XVI i XVII.

El llibre que recull aquest treball es titula Sobre portes i finestres de pedra. Tipologies arquitectòniques a les terres de Lleida entre el segle XVI i part del XVII, i forma part de la col·lecció “La Boira”, número 2, que edita el Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”.

Aquest llibre és un estudi sobre tipologies arquitectòniques de l’època del Renaixement (1500-1640), basat en les solucions formals de portes i finestres. Després de fer una recerca detallada en el territori de les sis comarques de la regió de Ponent, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que s'han classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.

La font primària ha estat l’observació, és a dir, el recull d’informació sobre el terreny. Un exhaustiu treball de camp en els 149 municipis (un total de 362 nuclis de població) a les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida. El pas posterior ha estat ordenar i interpretar les dades. Prèviament, hi ha una contextualització del fenomen: quins eren els mestres de cases (procedència i formació), quines pedreres fornien de material, saber interpretar les dades inscrites, etc.

Cal destacar que l’estudi contempla l’arquitectura popular (cases particulars), i no sols edificis singulars, religiosos (monestirs, esglésies i convents) o castells, més propis d’aquest tipus d’estudis. A més a més, Yeguas destaca que la minuciositat del treball li ha permès conèixer les diferents “bombolles immobiliàries” existents al llarg d’aquests segles. Una troballa que podria complementar estudis d’història econòmica.

Amb fotografies de les següents poblacions:

De l’Urgel: Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola, Bellpuig, Verdú, Guimerà, Vallbona de les Monges, Llorenç, Maldà, Sant Martí de Maldà, Tornabous i Castellserà. Citant altres nuclis, com: Agramunt, Ciutadilla, Belianes, Preixana, Boldú, Mafet, la Guàrdia d’Urgell, Montclar, Puigverd d’Agramunt o el Talladell.

De la Segarra: Cervera, Vergós, Torà, Montcortès de Segarra, Sedó, Santa Fe de Segarra i la Guàrdia Lada. Citant altres nuclis, com: Ferran, Palou, la Rabassa, Granyena de Segarra, Lluçars, Sant Pere dels Arquells, Guissona, Civit, les Oluges, Palouet, Mont-roig de Segarra, la Prenayanosa, Montfalcó Murallat, Llindars, Selvanera, Tarroja de Segarra o Concabella.

De les Garrigues: Vinaixa, Juneda, els Omellons, Fulleda, Arbeca, la Granadella i la Pobla de Cèrvoles. Citant altre nuclis, com: Borges Blanques, el Vilosell, l’Espluga Calba, Castelldans, Soleràs, l’Albi, Puiggròs o els Torms

Del Pla d’Urgell: Linyola, Miralcamp, Castellnou de Seana, el Palau d’Anglesola i Bellvís. Citant altres nuclis, com: els Arcs, Barbens Vilanova de Bellpuig o Montalé.

Del Segrià: Lleida i Sarroca de Lleida. Citant altres nuclis, com: Puigverd de Lleida, Llardecans, Maials, Almatret, Almenar, Sunyer, Aitona, els Alamús, Sudanell, Aspa o Torres de Segre.

De la Noguera: Térmens. Citant altres nuclis, com: Camarasa, Tudela de Segre, la Donzell, Fontllonga, Vall-llebrera, Castelló de Farfanya, Os de Balaguer, Vilanova de Meià, Santa Maria de Meià, Alentorn, la Vedrenya, Folquer, Maravella, Lluçars, Torrelameu, l’Alzina, Guardiola, Oliola, Artesa de Segre, Alós de Balaguer, Santa Linya, Cabanabona, la Torre de Fluvià, Tiurana, Montargull, Anya, Bellmunt d’Urgell, Cubells o el santuari de Salgar.