Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Carles Sàiz. Domènech i Montaner

Dijous passat, l’historiador Carles Sàiz va oferir una conferència a l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola dedicada a l’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner, una de les figures cabdals del modernisme català. Durant la seva intervenció, Sàiz va destacar com els orígens familiars de l’arquitecte van influir decisivament en la seva formació intel·lectual. Fill d’un enquadernador especialitzat en llibres de luxe, Domènech i Montaner va créixer envoltat d’una important biblioteca familiar que li va proporcionar una sòlida base cultural. Tant ell com els seus germans van desenvolupar una gran curiositat intel·lectual que transcendia les seves respectives especialitzacions professionals.

La conferència va repassar l’evolució de l’arquitecte des d’una primera etapa eclèctica, marcada per l’experimentació amb diversos estils, fins a la consolidació d’un llenguatge propi que acabaria definint la seva obra. Segons Sàiz, una de les claus fonamentals per entendre l’arquitectura de Domènech i Montaner és el concepte de funcionalitat. L’arquitecte partia sempre de les necessitats concretes dels seus clients, interessat a conèixer els usos que havia d’acollir cada edifici per tal de donar-hi una resposta arquitectònica adequada.

Aquesta voluntat funcional no era incompatible amb la inspiració en l’arquitectura del passat ni amb la incorporació de les innovacions tècniques del seu temps. Domènech i Montaner va saber combinar tradició i modernitat, integrant materials nous com el ferro per crear edificis més eficients i adaptats als requeriments contemporanis. Sàiz va exemplificar aquestes característiques amb nombroses obres que mostren una arquitectura racional però també profundament orgànica, plena de referències simbòliques al món vegetal i animal. A través d’aquests elements ornamentals, l’arquitecte transmetia missatges i significats a les façanes, en el que el conferenciant va definir com una autèntica “arquitectura parlant”.

Entre les seves realitzacions més emblemàtiques destaquen l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana, declarats Patrimoni Mundial, així com l’Institut Pere Mata. Aquestes obres sintetitzen altres trets essencials del seu estil: una arquitectura concebuda per aprofitar al màxim la llum natural, amb grans lluernes i patis interiors, i una marcada vocació monumental. Mitjançant recursos com les il·lusions perceptives, Domènech i Montaner aconseguia conferir als seus edificis una majestuositat superior a les seves dimensions reals, deixant un llegat arquitectònic singular que encara avui desperta admiració.