Enllaç a l'àlbum Conferència Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX

L’Aula Universitària va acollir ahir una interessant conferència d’història a càrrec de Lluïsa Pla, la qual ens va fer una síntesi del llibre que recull l’essència de la seva premiada tesi doctoral sobre el paper destacat de la família Girona en el procés de formació de la gran burgesia catalana del segle XIX.

La Lluïsa, historiadora nascuda a Bell-lloc d’Urgell, s’ha dedicat els darrers anys a investigar en l’àmbit de la història econòmica i s’ha especialitzat en l’anàlisi de les estructures socials que han possibilitat escenaris de creixement econòmic. Res del que va succeir i desenvolupar al segle XIX a Catalunya en l’àmbit del desenvolupament industrial es pot entendre, segons l’autora, sense el paper essencial de cognoms com els Güell o els Girona a l’hora d’impulsar i finançar projectes empresarials i culturals que han definit i expliquen el progrés econòmic de Catalunya durant els dos últims segles.

L’accés privilegiat a arxius familiars ha permès a la historiadora plaurgellenca endinsar-se en l’estudi focalitzat de quatre generacions dels Girona i, tot i que encara no ha acabat la investigació exhaustiva de tota la documentació, l’anàlisi historiogràfica feta fins al moment li porta a concloure que les obres cabdals i estratègiques impulsades i finançades pels Girona responen totes elles a una idea de país, a una visió de futur i a un compromís amb la gent del territori, en concret amb el sector de la pagesia, com a motor de progrés social i econòmic.

Una part important de la gènesi de tot plegat va començar quan al segle XVIII Gaspar Girona, el primogènit de sis fills, provinent de la Selva del Camp, s’establí a Tàrrega i es va casar amb M. Antònia Castelltort, filla d’un botiguer de teles. Aquesta botiga va ser la pedrera i camp de proves a l’hora d’aprendre a fer negocis i d’introduir-se en el món de les lletres de canvi i de tot el que suposa l’intercanvi comercial.

 En successives generacions s’aniran consolidant aprenentatges i, amb les bases d’una cultura emprenedora ben solidificades els Girona prendran posicions a Barcelona com a cap i casal del país i, des d’allí, en solitari o amb socis de confiança en altres casos els veurem en el finançament i impuls  d’obres tan estratègiques com la construcció del Canal d’Urgell o tot el que feia referència al desplegament de la xarxa ferroviària del país. Res d’inversions especulatives, ans al contrari, tot eren apostes que responien a un relat de progrés econòmic que, en una terra sense recursos naturals com Catalunya, va propiciar el miracle econòmic català en sintonia amb les regions d’Europa on es va desenvolupar la revolució industrial del segle XIX.

La tesi i el llibre de la Lluïsa Pla ens donen claus per entendre el progrés d’un país que gràcies al compromís d’una burgesia feta a si mateixa es van poder finançar estructures bàsiques de progrés econòmic. Iniciativa privada al servei d’un país quan l’Estat ni hi era ni se l’esperava en aquests reptes colossals.