Arnau Vilaró: "A Alcarràs vam emfatitzar la perspectiva de la infància"
L'Aula Universitària organitza la conferència a càrrec del guionista de la pel·lícula

Enllaç a l'àlbum Conferencia i presentació llibre "Alcarràs"
A l'Aula Universitària del Palau ahir vam tenir una xerrada del coguionista de la premiada pel·lícula "Alcarràs", el bellvisenc Arnau Vilaró, que ens va fer una extensa i interessant explicació de tot el procés de gestació d'aquest llargmetratge.
Des de les idees inicials i fins al rodatge i muntatge de les escenes seleccionades tant la Carla Simón com l'Arnau Vilaró com a escriptors de l'obra es van inspirar en la idea i la voluntat de voler reflectir a la gran pantalla una dinàmica familiar molt vinculada a la terra i a una manera de treballar-la que es veu amenaçada pels nous aires de la modernitat.
Tot i que és una pel·lícula coral on es vol donar protagonisme als personatges de les diferents generacions hi ha la voluntat dels guionistes de tenir una especial sensibilitat i capteniment per visibilitzar la mirada de la infància i en ressaltar com ho viuen els més menuts tota l'evolució de la trama.
La pel·lícula és un exercici visual de com els diferents personatges gestionen els processos de dol inherents als canvis inesperats de la seva manera de viure a la qual es veuen abocats per factors que no han sabut preveure i que farà aflorar sentiments i accions de tota mena i amb diferents capacitats per fer-hi front i adaptar-s'hi.
Simón i Vilaró han teixit una història molt local i l'han emmarcat en un marc geogràfic i cultural molt concret com és el de les terres agrícoles de la plana de Lleida, i on, com poques vegades, es pot escoltar a la gran pantalla el nostre lleidatà més autèntic. Però els guionistes també han sabut, a partir d'aquesta història local, apel·lar a l'imaginari universal de la família i les seves complexes dinàmiques i també han aconseguit visibilitzar la crisi d'un model d'agricultura que es veu amenaçat a molts llocs del món. Vet aquí la seva acceptació i valoració internacional del públic i de la crítica. Vet aquí la destresa de dos orfebres del llenguatge cinematogràfic al servei de la sovint crua i entranyable realitat.

