Enllaç a l'àlbum Montse Pérez Serra. Les 7 meravelles del Món Antic

L'especialista en Arqueologia Clàssica per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Montse Pérez Serra, va ser l’encarregada ahir d’acompanyar els alumnes de l’Aula Universitària del Palau en un viatge en el temps amb l’objectiu de rememorar i admirar els grans monuments inclosos en la llista de les 7 meravelles del Món Antic.

La conferenciant va contextualitzar en el temps les dinàmiques de generació de punts d’interès geoestratègic en una zona com la Mediterrània Oriental, bressol també de grans civilitzacions fluvials com l’Antic Egipte al voltant del Nil i de la Mesopotàmia al voltant del Tigris i l’Èufrates. En aquesta fotografia geogràfica que també passava per l’actual Grècia i Turquia és on es van erigir construccions humanes de gran bellesa que també va comportar, per part de diferents autors clàssics,  la confecció de llistes de recomanació perquè les persones que es desplaçaven per interessos comercials també es busquessin temps per contemplar aquestes grans obres de l’enginyeria humana.

De totes aquestes icòniques edificacions només una ha resistit el pas del temps i continua enlluernant als viatgers contemporanis i no és altra que la piràmide egípcia més alta de Gizeh, construïda en honor del faraó Kheops. De la resta de meravelles de la llista en podem inferir la seva existència per la gran quantitat de testimonis artístics i literaris que les han representat i referenciat.

Amb tot, l’estudi històric d’aquestes construccions no està tancat pel que fa a la ubicació, la forma o fins i tot la mateixa existència d’alguna de les mateixes. En aquest sentit hi hauria, segons Montse Pérez, seriosos dubtes sobre si realment van arribar a ser realitat els anomenats Jardins Penjants de Babilònia. Més evidents serien encara les teories que qüestionen la ubicació i la forma de l’estàtua del Colós de Rodes, ja que la iconografia que ens ha arribat d’aquesta gran estàtua és molt inversemblant, tant en la ubicació com en la postura de la mateixa.

El Far d’Alexandria seria un exemple de construcció estratègica que va suposar una aportació essencial per a la navegació de l’època i encara actualment prou necessària. Pel que fa la història de l’art els analistes i curiosos no poden deixar de pensar en l’estàtua de Zeus a Olímpia com a font inspiradora de molta iconografia de l’art pictòric del romànic català, en particular, del pantocràtor de Sant Climent de Taüll, per exemple.

En qualsevol cas, segons aquesta gran i apassionada divulgadora de l’art clàssic com és la Montse Pérez, no ens hem de cansar d’admirar un conjunt d’obres d’enginyeria humana avançada i que encara avui esdevé un misteri la metodologia que va permetre la seva construcció en aquelles centúries abans de Crist. I, el que és més interessant i revelador, són obres que ens conviden a calibrar la influència a nivell artístic i funcional al llarg del temps i fins als nostres dies.