Enllaç a l'àlbum Conferència: Antoni Gaudí i la Sagrada Família

La doctora en Història de l’Art, Esther Solé ha fet un recorregut pel modernisme i per la figura d'Antoni Gaudí i la seva obra, la Sagrada Família.

La segona meitat del segle XIX es caracteritza per iniciar la ruptura amb l'art tal com s'havia entès fins al moment. Aquesta nova visió artística bé donada pel context històric i cultural en la que es desenvolupa i a conseqüència del context començaren a sorgir corrents diversos. Al voltant del canvi de segle a Catalunya sorgí el moviment artístic del Modernisme amb dues línies principals: una que volia crear una arquitectura nacional evocant la història catalana en els moments més grandiosos de la nació catalana, la de Lluís Domènech i Montaner, per exemple,  i l’altra línia és la via de la pura creativitat, no busca referents de caràcter patriòtic sinó inspirar-se sobretot en la natura que és el que caracteritza l’arquitectura d’Antoni Gaudí. Com diu la frase atribuïda a Gaudí: “L’originalitat consisteix tornar a l’origen”, és tornar a la natura.

El mèrit d’Antoni Gaudí és que feia obres que no s’havien fet mai, feia una arquitectura fins aquell moment inèdita, situant-lo en les portes més altes de la història de l’art universal.

Esther Solé després d’unes pinzellades biogràfiques d’Antoni Gaudí ha fet una excel·lent exposició sobre l’obra de la Sagrada Família, una obra que va ocupar bona part de la vida de Gaudí i com sabem la va deixar inacabada.

La Sagrada Família és un temple expiatori que va encarregar l’entitat tradicionalista i religiosa, els Devots de Sant Josep, a l’arquitecte Francisco de Paula del Villar. El projecte és un edifici neogòtic com els que es feia a l’època, inspirat en el passat i sense cap novetat remarcable. Una vegada començada l’obra i a causa de desacords,  Francisco de Paula del Villar deixa l’obra i Antoni Gaudí accedeix al projecte tot repensant el projecte original, aconseguint un dels temples més agosarats i trencadors de l’arquitectura del moment. La planta és una planta convencional, però a mesura que creix en alçada i de la capçalera fins a endavant, es va transformant.

Gaudí era conscient que la construcció s’allargaria més d’una generació i anava projectant a mesura que l’obra anava avançant. Antoni Gaudí mort el 1926 sense un projecte sencer de la Sagrada Família i és el seu ajudant, Domènec Sugrañes, qui continua les obres. El 1936 amb la guerra civil s’atura la construcció fins al 1954, any en què es reprenen. Segons el ritme actual es preveu que la Sagrada Família s’acabi el 2026.