Enllaç a l’àlbum Conferència: “L’amor líquid o la liquidació de l’amor”

L’Aula Universitària del Palau d’Anglesola es va anticipar ahir a la propera diada de Sant Valentí i va convidar al filòsof i assagista Ramon Camats perquè dissertés de manera analítica sobre la idea i el concepte històric i present de l’amor.

Manllevant i desenvolupant la terminologia de “societat líquida” del sociòleg polonès Zygmunt Baumant, el professor Camats, doctor en Filosofia, va proposar un recorregut històric i etimològic per intentar entendre d’on venim culturalment al voltant d’aquest terme de l’amor per, posteriorment, acabar analitzant on som actualment i en quins paràmetres simbòlics ens hem de moure per entendre la complexitat i la constel·lació  de les relacions actuals entre les persones.

Amb el títol “L’amor líquid o la liquidació de l’amor” el ponent va emfatitzar que les relacions entre les persones han rebut la influència d’un model de relacions laborals derivades d’unes societats on ha vingut triomfant el liberalisme en l’àmbit de l’economia. Al segle XX sovint una persona podia començar a treballar en una empresa a catorze anys i podia acabar la vida laboral a la mateixa empresa. Això creava una cultura de compromís i lleialtat entre empresari i treballador que també tenia certa correspondència en l’estabilitat d’una institució social com el matrimoni clàssic, amb més o menys presència de l’amor romàntic segons l’època.

L’evolució de l’economia, sobretot en un primer moment als Estats Units, cap a un model laboral liberal i amb un alt grau d’incertesa i volatilitat dels contractes, juntament amb altres factors de canvi social com l’emancipació econòmica de la dona, ha fet trontollar la solidesa del compromís matrimonial en la majoria de països del nostre entorn. Si bé es dissolen prop d’un cinquanta per cent dels matrimonis, també és veritat que la majoria de les persones divorciades ho tornen a intentar. En aquest aspecte veuríem un cert triomf, si més no, de l’esperança.

Amb tot plegat les noves tecnologies, en aquest àmbit tenim l’aplicació de mòbil Tinder com a paradigma, han facilitat l’aparellament desacomplexat de persones amb una finalitat molt concreta i un nivell mínim de compromís, conformant un model de relacions “de butxaca”, caracteritzades per gaudir dels avantatges de tenir companyia al moment i sense haver de pagar el peatge i les inconveniències d’una relació de convivència.

Enfront d’aquesta liquiditat en les relacions on es postula la impossibilitat d’aprendre a estimar, Ramon Camats també va plantejar els intents de diferents autors clàssics o del segle XX com Erich Fromm que plantegen la necessitat i la possibilitat d’aprendre a estimar i fer-ho d’una manera adulta, responsable i autònoma, amb un amor generós i lliure, sense crear dependència.

Camats també va parlar d’un altre  autor del segle XX com Aldous Huxley on, en la seva obra futurista “Un món feliç”, segurament es va anticipar a molts dels fenòmens socials i culturals que vivim actualment, també en l’àmbit dels afectes i la procreació. Ja no desitgem el que no podem obtenir perquè ens han educat o, més ben dit, ens han inculcat a demanar només allò que tenim al nostre abast.

En tot cas, ara estem en l’era “Tinder” i tot el devessall de relacions i nous models de parelles refetes el que ha comportat, en tot cas, és la consolidació d’una nova professió, el “counselling”, ja que les persones, malgrat tot, necessiten tenir un mapa per navegar en el món dels afectes per poder gestionar la incertesa de tanta “liquiditat”.