Enllaç a l’àlbum Conferència “Tot és mentida” d’Emili Baldellou

A les vigílies de Sant Jordi l’Aula Universitària va convidar ahir  al dramaturg i advocat lleidatà Emili Baldellou per a dissertar una sèrie de reflexions crítiques envers el discurs oficial de les institucions suposadament de dret i democràtiques que se’ns vol fer creure que ens governen.

Aquesta xerrada, amb el suggerent títol “Tot és mentida” és la segona d’un cicle de tres conferències dissenyades per l’autor amb l’objectiu d’analitzar i desentaforar els entramats de poders a l’ombra que s’amaguen darrere de les estructures de poder visibles, que no passaríem de ser, segons Emili Baldellou, un decorat on s’escenifica un simulacre de poder que està allunyat de les autèntiques esferes de poder més o menys ocultes que ens governen i prenen les grans decisions estratègiques a nivell mundial.

En la primera d’aquest cicle de xerrades l’autor analitzaria amb detall el procés d’idiotització progressiva al qual hem estat sotmesos d’una manera progressiva i programada. Amb l’objectiu de desarmar l’individu de les seves capacitats de reflexió i d’anàlisi crítica del seu medi diferents entitats hauríem dissenyades estratègies en aquest sentit i amb els resultats que prou podem constatar en la realitat d’avui en dia.

Amb la xerrada d’ahir (la 2a del cicle) Emili Baldellou va fer servir la metàfora de la granja de porcs per a intentar visibilitzar qui és o qui són els autèntics amos de l’explotació porcina, amb el benentès que nosaltres, el poble, som els porcs i els polítics i altres dirigents visibles de la societat no serien res més que els seus capatassos. A partir de  determinat nivell de poder real decisori se’ns fa difícil la possibilitat de posar cares conegudes, ja que als amos de la granja no els hi agrada rebel·lar-se i aparèixer en públic i s’estimen més fer servir la seva influència des d’instàncies no evidents a ulls dels “porcs” de carrer.

A partir d’aquí, i enllaçant amb la temàtica de la inquietant 3a conferència del cicle és quan es constata la confluència i la importància de diferents entramats de poder que estarien gestionant i dosificant una ingent quantitat d’informació i de recerca científica que en l’actualitat encara no han cregut convenient de transmetre a l’opinió pública. Si, per una banda, la gestió de la circulació de diner i el deute públic dels països ha servit per sotmetre a molts països, en altres esferes més esotèriques (però tant pragmàtiques i funcionals en les seves bases) com el Vaticà o la mateixa Companyia de Jesús estarien dominant bona part de la cara oculta del poder real i efectiu i, en paral·lel, serien estaments íntimament coordinats amb intel·ligències superiors que ens han precedit, tant d’aquí com de procedència extraterrestre.

Esperem amb fruïció la possibilitat de poder escoltar pròximament la tercera conferència del cicle a càrrec d’Emili Baldellou, un pensador que ens convida a sospitar de tot el que passa al món i que segurament res és o passi per casualitat.