Representació teatral "Els Jugadors" de Pau Miró
A càrrec de l'Associació Cultura La Famiglia i amb la presència de l'actor palauanglesolí Pep Clota
Enllaç a l’àlbum Teatre “Els jugadors” de Pau Miró
Avui al local sociocultural del Palau d’Anglesola s’ha representat l’obra de teatre “ELS JUGADORS” de Pau Miró, a càrrec de l’Associació Cultural La Famiglia de Cervera amb la direcció de Pep Oriol. Els actors són el Barber, protagonitzat per Jaume Carbonell, l’Actor és el palauanglesolí Pep Clota, l’Enterramorts, Toni Ortiz, el Professor, Ramon Subias i la il·luminació i el so a càrrec de Josep M. Vilaltella.
Els jugadors de Pau Miró és un excel·lent text que ens mostra les dificultats de les relacions humanes, uns personatges amb moltes zones fosques però també amb bones dosis d’humor, ironia i sensibilitat.
Els jugadors és una comèdia àcida sobre quatre personatges que ni tan sols tenen nom, només una dedicació i algunes addiccions. Un barber, un actor, un enterramorts i un professor que tenen el costum de trobar-se a casa d’aquest últim per fer la partida. Les circumstàncies actuals fan que aquestes partides s’endarrereixin i comencin tard, de manera que els personatges troben petits moments per explicar les seves coses els uns als altres, tot i que mai es produeix una escena de psicodrama col·lectiu. Tots quatre han experimentat alguna mena de fracàs i esperen alguna cosa que els tregui de la rutina, el tedi o la desesperació, malgrat que cap d’ells fa res perquè aquest canvi es produeixi.
Les partides són el refugi de les frustracions d’aquests personatges, però també el lloc on es dona sortida a les petites satisfaccions que encara poden assolir. Tot haurà de canviar quan els dos personatges que habitualment sostenen aquesta curiosa família, veuen minvada la seva capacitat fins a trobar-se tots plegats en un carreró sense sortida, que necessita una solució aparentment inabastable.
En poc més d’una hora, aquests personatges sense futur i al voltant d’aquella edat en la qual és molt difícil trobar feina, porten la seva pròpia vida cap al precipici amb els seus actes fruit de l’addicció, el temperament o la mateixa sort. Fins que…