Enllaç a l’album Presentació del llibre A la recerca de l’obra perduda. Històries sobre el patrimoni artístic d’Albert Velasco

El palauanglesolí “a l’espera” Albert Velasco ha escrit un llibre per atansar el patrimoni a la gent. Mitjançant un text planer i didàctic, enganxa perquè és amè, ha fet un “striptease”: explicar en primera persona allò que li va passar mentre feia algunes de les seves investigacions, el que s’anomena la rebotiga, és a dir, narra les interioritats que passen mentrestant (viatges, anècdotes, curiositats de tota mena i manifestació de sentiments). La periodista Maria Palau ho va definir perfectament: Velasco ha fet un llibre d’aventures. Ahir, primer de juny, l’autor del llibre va presentar-lo a través un diàleg amb el qui signa aquesta crònica.

En Velasco és tot un personatge. Gràcies a les xarxes socials i als mitjans de comunicació s’ha convertit en un “influencer”, o sigui, un líder d’opinió amb múltiples seguidors, sobretot arran de les polèmiques relacionades entre el Museu de Lleida i les diferents obres reclamades des de l’Aragó (monestir de Sixena o parròquies de la Franja). Això no seria cap novetat, la raresa és que ho sigui tractant els temes que tracta: el món de la història de l’art i la cultura en general. Per reblar-ho, encara més extraordinari és que et vingui una editorial i t’encarregui un llibre (normalment és la inversa), incorporant l’autor a l’univers dels mediàtics amb llibre (la diferència és que l’Albert Velasco té una trajectòria acadèmica immaculada –amb tesi doctoral inclosa-, i altres textos interessants, que, com ell mateix va dir encertadament, només llegim quatre arreplegats del sector).

A la xerrada van sorgir diferents temes. Un va ser l’excitació que li produeix la recerca, més que no pas publicar-la, i ho va explicar metafòricament: a tothom li agrada més tot el procés del festeig d’una parella, que no el moment final d’anar a viure junts. En el desenvolupament de la feina també explica que hi ha moment impagables, quan troba o descobreix la peça que resol el trencaclosques, l’instant àlgid de trobar el desllorigador d’una obra d’art i, així, poder-la inserir dins el context que li pertany, de manera que posa llum a la foscor per sortir del laberint. També ens va dir que el millor lloc on hauria d’estar una obra d’art és per a on va ser concebuda, però, donades les circumstàncies del mercat de l’art, col·leccionisme i museus, el millor és que estiguin amb el seu propietari i amb bones condicions de conservació. Finalment, davant la pregunta demagògica sobre si cal gastar diners públics en la compra d’obres d’art, va afirmar rotundament que si els polítics gestionen bé, hi ha calés per a moltes coses, i una de les quals ha de ser el patrimoni.

Joan Yeguas – Conservador del MNAC i historiador de l’art