Enllaç a l’àlbum Carme Farnell: “El temps a casa nostra”

En la segona sessió del curs de l’Aula Universitària la sala d’actes del sociocultural es va tornar a omplir ahir de gom a gom per escoltar la meteoròloga  Carme Farnell. La conferència de la científica palauanglesolina es va centrar en, per una banda, descriure didàcticament i gràficament  el context de canvi climàtic en què estem immersos i, per una altra, va aprofundir en la divulgació de les línies d’investigació sobre fenòmens de temps violent i amb particular atenció a la seva àrea de recerca en la qual s’ha especialitzat la Carme, les tempestes que comporten pedregades.

La faceta investigadora de la Carme Farnell la conjumina i complementa amb el seu treball al departament de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya on, amb la resta de companys de secció, interpreten els diferents mapes de prospecció elaborats des de diferents organismes internacionals  i elaboren una predicció pròpia per Catalunya que serveix també, quan s’escau, per emetre mapes d’avisos de perill per diferents meteors: pluja intensa, vent, temperatures extremes… En aquest sentit, s’ha incorporat darrerament el servei d’avís per temps violent en àrees molt concretes del país i que opera amb 2-3 hores d’antelació.

L’anàlisi dels episodis de tempesta amb pedra per part de científics com la Carme constata una disminució d’aquest fenomen al Pla de Lleida i evidencia una extensió del mateix a diferents zones de Catalunya. D’una manera particular detecten un augment important  de successos en l’àrea del  prelitoral gironí on, per cert, l’any passat  es va produir  l’episodi més violent detectat fins ara a Catalunya. A la Bisbal d’Empordà una tempesta va deixar caure pedres de 10 cm de diàmetre, trencant l’anterior rècord de 7 cm del Pla de Lleida.

Sembla que l’orografia de la zona juntament amb la temperatura cada vegada més calenta de l’aigua del mar serien els factors que ajudarien, amb les condicions de fred amb altura adients, a acumular aigua disponible per condensar ràpidament i així desenvolupar verticalment núvols de tempesta  que, en aquest episodi de la Bisbal, van arribar fins a 22 km d’alçada.

Davant d’aquestes grans estructures atmosfèriques la Carme Farnell es va mostrar escèptica sobre l’eficàcia d’estratègies de mitigació a través del iodur de plata o altres i creu que, en aquest sentit, un cop la tempesta està formada només la mateixa dinàmica de la mateixa aconseguirà que s’acabi extingint. Amb tot, l’esperit curiós i científic d’estudiosos com la Carme farà que es continuï analitzant i avançant en l’estudi de la gènesi i la progressió d’aquests fenòmens violents de la meteorologia.