Màrius Bernadó: "Amb Pau Casals el violoncel es va prestigiar com a instrument de concert solista"
L'Aula Universitària organitza la conferència "Pau Casals, home i artista"

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Conferència Màrius Bernadó "Pau Casals, home i artista"
Pau Casals, l’home i l’artista, va ser el protagonista de la conferència que el musicòleg de la Universitat de Lleida, Màrius Bernadó, va impartir ahir a la sala d’actes del local sociocultural en el marc del curs acadèmic de l’Aula Universitària.
Amb una hora de temps, el professor Bernadó, tot just va tenir temps de puntejar a grans trets la semblança d’una biografia tan colossal i emblemàtica com la de Pau Casals que, segurament, ha estat una de les personalitats catalanes més admirades mundialment tant a nivell dels seus dots interpretatius del violoncel com pel seu compromís amb la pau, la democràcia i amb els drets humans en general.
Màrius Bernadó va subratllar que un dels trets més identificadors d’aquesta relació privilegiada de Pau Casals amb la música té a veure amb la precocitat i la destresa amb el violoncel. Amb 20 anys ja va tenir l’oportunitat de ser professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu de Barcelona. El seu particular capteniment amb el violoncel el va portar, amb el temps, no només a innovar en la tècnica i la manera de tocar aquest instrument sinó que també es va dedicar a adaptar peces i partitures musicals perquè el violoncel en solitari tingués lluïment propi. Fins a Pau Casals només el piano i el violí havien assolit aquest rang d’instruments per a concerts de solista.
L’altra gran vessant que el professor Bernadó va posar al mateix nivell o superior va ser la figura de Pau Casals en referència al ferm i innegociable compromís de l’artista amb els valors democràtics. Això es va traduir en la postura de no fer concerts en països amb dictadures vigents com al seu dia la Rússia totalitària, l’Alemanya nazi o l’Espanya franquista.
En el cas de la dictadura espanyola el seu compromís es va ampliar al fet de no actuar en cap dels països que anessin reconeixent el règim de Franco, la qual cosa el va dur a un llarg exili a la Catalunya Nord, a Prada de Conflent. Des d’aquest posicionament de compromís amb els valors republicans la figura de Pau Casals va anar adquirint el símbol de defensor de la pau i dels drets humans a tot el món, essent l’únic intèrpret/director que ha actuat en tres ocasions a la seu de les Nacions Unides.
La conferència del professor Bernadó va acabar amb la famosa al·locució de Pau Casals a la seu de l’ONU en la qual destaca l’acte de pedagogia segurament més global i de més impacte que s’ha fet sobre l’origen i la identitat de la nació catalana, un altre dels grans eixos i compromisos d’aquest artista de patrimoni mundial i amb les arrels ben posicionades.
