Albert Beorlegui: "La pel·lícula - Cantando bajo la lluvia - il·lustra la transició del cinema mut al sonor"

L'Aula Universitària organitza la conferència "Cantando bajo la lluvia. El millor musical de la història"

Cultura, Art

Albert Beorlegui: "La pel·lícula Cantando bajo la lluvia il·lustra la transició del cinema mut al sonor"
Albert Beorlegui: "La pel·lícula Cantando bajo la lluvia il·lustra la transició del cinema mut al sonor"

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Albert Beorlegui. "Cantando bajo la lluvia"

El setè art va ser el protagonista de la conferència que el comentarista cinematogràfic Albert Beorlegui va impartir ahir a l’Aula Universitària del Palau. La xerrada va ser una extensa i detallada explicació i contextualització de tot el que va envoltar el rodatge de la pel·lícula ‘Cantando bajo la lluvia’.

Qüestionada al seu temps i qualificada de pel·lícula no especialment rellevant, ‘Cantando bajo la lluvia’  tampoc va rebre el reconeixement de l’Acadèmia, ja que no va recollir cap estatueta dels Òscars. Però amb el temps ha anat guanyant prestigi i en aquests moments ja ningú qüestiona el valor i el prestigi d’aquest film que, segons. Albert Beorlegui, ens brinda l’oportunitat de retratar una època convulsa per al cinema com va ser la idealitzada transició del cinema mut al cinema sonor, un procés que va estar ple d’incerteses i de sofriment dins dels diferents sectors de la indústria del cinema.

El conferenciant també va voler posar en context que a mitjan segle XX estem assistint al fenomen de l’adveniment de la televisió i tot el que això va suposar en el canvi de costums del públic en els seus espais d’oci, fet que va obligar a la indústria del cinema a reinventar-se i oferir grans produccions per tornar a atraure el gran públic a les sales d’exhibició.

D’aquí ve, segons el divulgador cinematogràfic Albert Beorlegui, la importància de produccions com ‘Cantando bajo la lluvia’ que a través del gènere del musical va obrir camí, no sense pocs reptes tecnològics per acoblar el so a la imatge, i va suposar tot un retrat i un homenatge a una època tan crucial de la història del cinema.