Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Carme Vidal. “Josep Vallverdú, d’Indíbil i la Boira a Mosaic de Tardor”

A les vigílies de la cloenda aquest diumenge a Balaguer dels actes del centenari del naixement de Josep Vallverdú l’Aula Universitària del Palau va convidar ahir la Carme Vidal Huguet, comissària de l’Any Vallverdú i agent literària d’aquest gran referent viu de la literatura catalana, per impartir una conferència que duia per títol la primera i la darrera publicació de les 304 obres que ens ha llegat fins al moment l’autor: “Josep Vallverdú, d’Indíbil i la Boira a Mosaic de Tardor”.

Carme Vidal ens va parlar d’un escriptor amb el qual ha tingut una relació continuada i intensa tant a nivell humà com professional, començant per la seva etapa de formació a l’institut, ja que va tenir el privilegi de tenir a Josep Vallverdú com a professor de català en els dos cursos previs a la universitat. Això li permet ressaltar amb coneixement de causa la coherència total de vida i obra en Josep Vallverdú, un escriptor que qualifica de renaixentista pel seu esperit inquiet, curiositat infinita i pel cultiu de multiplicitat de gèneres literaris i, tot plegat, acompanyat molt sovint per l’afició de Vallverdú per l’expressió a través del dibuix.

Josep Vallverdú ha tingut, per la seva veritable vocació pedagògica, un especial capteniment per la literatura adreçada, en principi, al públic infantil i juvenil, com és el cas del seu personatge ja universal “Rovelló”. Però la Carme Vidal ens assenyala que aquestes obres també són intergeneracionals perquè moltes d’elles contenen elements amb claus interpretatives per als adults. Per tant, en aquest sentit, ens adverteix del perill de qualificar certes obres com a literatura infantil, ans al contrari, ens convida a, com a adults, a llegir o rellegir aquesta bibliografia.

Josep Vallverdú també ha reeixit, amb el temps, com a poeta i ha trobat en aquest gènere el plaer màxim a l’hora d’escollir el mot adequat en cada moment, amb versos eloqüents que ens fan aflorar tota la gamma de les emocions humanes. I d’una manera especial la Carme Vidal ens recomana que ens endinsem en la lectura del conjunt de llibres que conformen la seva autobiografia, una literatura del jo gens autoreferent ni solipsista, ans al contrari, un autèntic mirall del context d’una època i d’un país i de les emocions humanes universals.