Diferents actors públics i privats van participar ahir en la taula rodona que va organitzar  l’Aula Universitària al voltant del tema dels reptes i oportunitats dels habitatges buits dels nostres pobles. Tant des de l’Administració pública com des de diferents actors i professionals del sector van coincidir en la necessitat que aquests habitatges, amb la inversió de recursos adient per dotar-los novament d’habitabilitat, es posin a disposició del mercat per satisfer la demanda d’habitatge assequible i sostenible i, per una altra banda, es pugui contribuir a evitar la despoblació i les noves generacions tinguin oportunitats de fixar-se al territori.

En primer terme va fer l’exposició inicial Sílvia Felip que, com a responsable de la borsa d’habitatge que gestiona el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, va emfasitzar la necessitat de la intermediació pública per casar un determinat nínxol de mercat d’oferta i demanda a preu assequible per a persones i col·lectius que no poden arribar als preus d’un mercat força tensat i especulat. Amb garanties tant per al propietari com per al llogater, aquesta mediació apropa i gestiona sense ànim lucratiu les necessitats de tothom i a un preu raonable i, al mateix temps ajuda a visibilitzar l’oferta d’aquests tipus d’habitatge als potencials usuaris.

Des de la iniciativa social també s’aporten solucions imaginatives que van més enllà de la clàssica disjuntiva entre el lloguer o la compra d’habitatge. És el cas de la cooperativa Obrint Portes la qual des de Lleida aposta per una gestió ètica del mercat de l’habitatge i aposta per instruments com la masoveria com a eina innovadora per a la rehabilitació i revitalització d’edificis que no troben solucions inversores tradicionals. Èric Morros, com a representant d’Obrint Portes, va exposar les ineficiències del mercat immobiliari especulatiu i va defensar la idoneïtat de la masoveria, ja que implica i responsabilitza al mateix usuari en el projecte rehabilitador d’un edifici i, al mateix temps, de cara al propietari li rebaixa sensiblement el cost monetari de la rehabilitació del seu immoble, a canvi de la cessió temporal per al llogater que s’hi ha implicat.

Des de la perspectiva dels professionals que participen en els projectes de rehabilitació d’aquests habitatges rurals, l’arquitecte local Jacint Alsina, va fer una interessant presentació dels reptes tècnics que suposa la rehabilitació d’un immoble molt característic dels nostres municipis, sovint amb parets de tàpia i amb una planta molt llarga que dificulta el disseny d’espais interiors amb la ventilació requerida. Amb tot, cada habitatge té la seva solució i, com també van fer els altres membres de la taula, va recomanar a tothom de posar-se en mans dels professionals del sector per a fer una bona taxació i, a partir d’aquí, canalitzar i optar a fer un òptim projecte de rehabilitació.