Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Salvador Cardús “La identitat és una pell”

El sociòleg Salvador Cardús va ser el professor convidat ahir per l’Aula Universitària per impartir la conferència ‘La identitat és una pell’. La sala d’actes del local sociocultural es va omplir de gom a gom per escoltar aquest prestigiós intel·lectual que va començar la xerrada posant en relleu i destacant l’impacte social que tenen les Aules Universitàries arreu del territori de Catalunya, amb una irradiació del coneixement que s’expandeix més enllà dels alumnes que de forma presencial hi acudeixen periòdicament. També va agrair el fet que de forma recurrent sigui convidat i tingui l’oportunitat de venir sovint a diferents municipis de les nostres terres de Ponent.

Entrant en matèria el sociòleg terrassenc va convidar l’auditori a qüestionar les idees preconcebudes i els paràmetres clàssics amb els quals juguem quan parlem de la identitat en general, tant dels pobles com de les persones en particular. En unes societats tan canviants com les nostres, on el medi físic i cultural on vam néixer poc té a veure amb el que vivim actualment (som immigrants en el nostre propi món, sense necessitat d’haver-nos desplaçat), i on el conjunt de la població de diferents països i cultures acaben rebent els mateixos inputs educatius i ambientals,  ja no tindria massa sentit aferrar-nos a una identitat basada en unes determinades característiques ancestrals sobre el tarannà arquetípic de les persones d’un poble particular (com per exemple el concepte dels catalans estalviadors i garrepes).

I és que, amb l’analogia que el sociòleg ens proposa de fer amb la pell humana, la identitat la hauríem de veure més com l’instrument regulador que ens permet relacionar-nos socialment amb els altres i, en aquest teatre de relacions, cadascú i cada cultura té l’oportunitat d’expressar-se i, el més important, pot rebre el corresponent reconeixement social. En aquest sentit, l’èxit no és tant en veure’ns realment com som sinó en si aconseguim que els altres ens vegin així i ens ho reconeguin.  La identitat, com la pell, és la frontera entre el dins i el fora i regula el que hi entra i el que en surt i, en tot cas, malgrat el continu procés de descamació al que està sotmesa esdevé, malgrat el pas del temps, un tret identitari que ens permet reconèixer les fesomies de les persones -i dels pobles-, malgrat el pas del temps.

En definitiva, Salvador Cardús, en un context mundial de crisi d’identitats col·lectives i on en diversos països com la Gran Bretanya o França he esdevingut una qüestió d’Estat, ens brinda aquesta perspectiva flexible i adaptativa d’un concepte que massa sovint es pretén fossilitzar i es fa servir per ocultar conflictes de fons per la lluita de poder. I en el debat i el repte sobre els fluxos migratoris eines com les del professor Cardús ens poden ajudar a elaborar el vincle social mínim necessari per vertebrar les noves societats.