Montse Pérez: "Els espectacles a l'Imperi romà eren una eina de propaganda política"
L'Aula Universitària organitza la conferència "Diversió i espectacles públics a l'Antiga Roma"

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Montse Pérez Serra. Diversió i espectacles públics a l’Antiga Roma
La historiadora i especialista en arqueologia clàssica, Montse Pérez, va impartir ahir la xerrada a l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola que, al mateix temps, va servir de marc teòric de luxe per poder entendre i gaudir de la pròxima sortida que faran un grup nombrós d’alumnes el dia 2 de març a la ciutat de Tarragona.
Amb el títol “Diversió i espectacles a l’antiga Roma” la conferenciant va aprofundir en la importància i la incidència social que suposava l’organització d’esdeveniments d’entreteniment de masses i ho va analitzar segons els tres grans tipus d’equipaments dels quals podien gaudir tots els ciutadans que visquessin en una de les grans capitals de l’Imperi romà: el teatre, l’amfiteatre i el circ romà.
D’entrada, Montse Pérez, va voler remarcar les innovadores solucions constructives que van aplicar els enginyers de l’Imperi romà, moltes d’elles basades i recopilades en l’obra “De architectura” de Vitruvi. En aquest sentit, l’ús d’un nou tipus de formigó molt resistent juntament amb la resolució constructiva de l’arc i la volta, va possibilitar als romans perfeccionar la bellesa i la solidesa dels edificis de la civilització grega de tal manera que, els enginyers romans, varen erigir edificis d’obra civil de gran alçada, molt resistents i, pel que fa als equipaments de lleure, els podien erigir de nova planta al centre dels nuclis urbans sense la necessitat de servir-se del relleu del territori, com feien alguns equipaments de l’Antiga Grècia.
La civilització de l’Imperi romà es va anar propagant i consolidant arreu dels territoris de la riba mediterrània gràcies, en bona part, a aquesta capacitat de construcció de grans edificis i estructures d’obra civil i pràctica de tota mena, com ho van ser, per exemple, tots els sistemes d’aqüeductes i de canalitzacions per fer arribar l’aigua als nuclis urbans.
I pel que fa al lleure, la Montse Pérez va analitzar l’impacte social i polític dels tres grans equipaments que podien acollir per primera vegada una gran quantitat de gent per als diferents espectacles de l’època, començant pels teatres, passant per la lluita de gladiadors als amfiteatres i finalitzant amb el gran formidable espectacle de les curses de cavalls que es feien als circs romans.
La característica comuna d’aquests esdeveniments era que eren gratuïts, però a la vegada, eren una eina de control social i de propaganda política. Per una banda, la distribució de la gent a les diferents alçades de les grades responia a la seva pertinença a una classe social determinada. I, al mateix temps, tots els equipaments estaven dissenyats perquè, a banda de l’espectacle, els assistents també visualitzessin les estàtues dels emperadors de torn que patrocinaven i organitzaven aquests espectacles per al poble: panem et circenses, com avui.
