Antoni Gelonch: " En aquest país hem passat, sense transició, de la condició de súbdits a la d'usuaris"
L'Aula Universitària organitza la conferència "Mirar el Renaixement"

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Antoni Gelonch. Mirar el Renaixement
El mecenes i activista cultural Antoni Gelonch va ser el professor convidat ahir per l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola per impartir la conferència “Mirar el Renaixement”. Gelonch, en el seu vessant d’escriptor, compta amb una bibliografia on queda constància de la seva passió pel desvetllament cultural de la civilització humana i el seu corresponent reflex en l’evolució de l’art i el pensament humà.
En la xerrada d’ahir, aquest gran divulgador cultural lleidatà, va exposar les principals claus interpretatives del període del Renaixement i ho va fer abastant un ampli espectre de manifestacions culturals que van molt més enllà de l’art i que incideixen en els diferents aspectes que defineixen a una civilització. En aquest sentit, a banda de fer una dissertació il·lustrada amb obres d’art exposades al MNAC i al Museu de Lleida, Antoni Gelonch va voler destacar la incidència que va tenir per al pensament de l’època la reforma protestant de Luter i tot el que va suposar i comportar, tant en aquella època com per les conseqüències que encara podem detectar en l’actualitat.
En l’apartat de preguntes del final de la xerrada el professor Gelonch va tenir l’oportunitat d’acabar d’establir connexions amb l’actualitat, sobretot pel que fa a les reminiscències que encara podem observar en el lligam històric del poder civil amb el poder religiós. Amb el benentès que els canvis històrics són graduals i tenen el seu ritme de transició, Gelonch també va advertir dels perills de cultures catòliques com la nostra, que sovint hem cremat etapes i, com a societat, no hem plantejat debats que sí que han tingut altres països veïns, com per exemple el debat sobre la Revolució Francesa.
Antoni Gelonch també va voler fer una reflexió sobre la dinàmica i els reptes de la política tant aquí com a nivell europeu. Troba a faltar, aquí, una cultura política del debat i del consens sobre les línies mestres de l’acció política. En l’àmbit europeu el professor Gelonch creu que en les pròximes eleccions europees serà interessant copsar el nivell de suport ciutadà cap aquelles formacions extremes que advoquen per solucions senzilles a problemes complexos. També el preocupa el salt que hem fet aquí de passar de súbdits (tots els deures i cap dret) a usuaris (tots els drets i cap deure) sense transitar per la condició de ciutadà, que és aquella on troben un equilibri el conjunt de drets i deures de cada individu.
