Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Clara Ardévol. “Cosificació i pressió estètica: les dones com a objectes”

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’Aula Universitària va programar ahir una conferència sobre la temàtica de la cosificació de la dona i de com, sobretot la publicitat, ens ha venut la idea d’una dona com a objecte de desig i no pas com a subjecte de desig. Clara Ardévol, redactora de Vilaweb, va enfocar la seva conferència amb un sentit molt pràctic i ple d’exemples de com la publicitat i altres actes comunicatius com el cinema han anat reproduint durant molt de temps una determinada visió utilitarista de la dona que respon a l’imaginari masculí i patriarcal d’una societat com la nostra.

Els exemples de diferents campanyes publicitàries de prestigioses marques de tota mena d’articles (roba, cotxes, etc.) van ser analitzats per la Clara Ardévol i es va fer evident l’ús repetitiu de patrons comunicatius que responien al clixé d’una dona sovint molt sexualitzada, amb una mirada fragmentada sobre determinades parts del seu cos i algunes vegades, fins i tot, amb postures d’inferioritat i de cossos agredits i passius.

Les conseqüències d’haver perpetuat en el temps aquest imaginari de la dona fragmentat i cosificat, que sovint contrasta amb el tractament més global de l’home com a persona sencera i subjecte dels seus desitjos, són tan aclaparadors que han acabat sent interioritzats sovint per la mateixa dona de manera que a la pressió estètica social cal afegir-hi el component del qual la Clara Ardévol anomena una “colonització interior o autocosificació”, de manera que la mateixa dona, de forma inconscient, s’autoexigeix una línia de cura estètica pensant que és fruit de la seva llibertat personal.

En l’apartat de preguntes va sorgir la qüestió de si les xarxes socials han pogut multiplicar aquest fenomen de la cosificació femenina. En aquest sentit, Clara Ardévol, tot i reconèixer que les xarxes socials mal utilitzades poden empitjorar la problemàtica també va voler fer valdre que aquestes mateixes xarxes comunicatives cada vegada acullen més influenciadors amb discursos alternatius a la grassofòbia, per exemple, i que permeten a les persones estigmatitzades al carrer trobar el seu nínxol apropiat per a poder normalitzar-se i fer créixer la seva autoestima.