Maribel Pedrol: " La modernització dels Canals d'Urgell és un qüestió de país"
L'Aula Universitària organitza la conferència "El Canal d'Urgell. Passat, present i reptes de futur"

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Maribel Pedrol. El Canal d’Urgell. Passat, present i reptes de futur”
En poc més d’una hora la directora de la Fundació Canals d’Urgell, Maribel Pedrol, va relatar ahir no només la història de la construcció del Canal d’Urgell als alumnes de l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola sinó que també va donar les claus per entendre la nova gestió de l’aigua que s’està aplicant en l’actual context de canvi climàtic i, a més a més, va subratllar els reptes del futur immediat que ha de fer front aquesta infraestructura hidràulica històrica.
Fins a mitjan segle XIX, i després de molts projectes públics i privats frustrats, no es va poder començar a posar fil a l’agulla al somni de portar l’or líquid a les terres anomenades com a Clot del Dimoni. Va ser la solvència i la iniciativa dels Girona (nissaga originària de Tàrrega) la que va aconseguir la concessió de la construcció del Canal d’Urgell. En una segona fase de desplegament de la infraestructura pel territori va ser l’enginyer Domènech Cardenal el qui va agafar la responsabilitat de les obres i del fet de dissenyar el canal auxiliar per començar a mitigar el problema de la continuïtat de l’aigua disponible.
Ja en ple segle XX, el pantà d’Oliana primer i el pantà de Rialb després posaran les bases per garantir l’aigua en el marc dels règims pluviomètrics “normals”. Però és en llargs períodes de sequera com el que estem vivint en l’actualitat com es veu la necessitat de modernitzar tota la infraestructura dels canals d’Urgell de manera que puguem optimitzar la gestió d’un recurs que preveiem que cada vegada serà més escàs.
Maribel Pedrol no amaga la dimensió del repte que suposa la modernització dels canals d’Urgell, però es va mostrar optimista si som prou intel·ligents per encarar-ho com a repte de país, ja que hem d’aspirar a continuar essent el graner del país i consolidar la nostra sobirania alimentària.
