Dory Sontheimer: "Aquí estem lluny encara d'Alemanya, la qual ha fet un gran exercici de reconeixement i de memòria històrica"
L'Aula Universitària organitza la conferència "Les set caixes"

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Conferència “Les set caixes”. Dory Sontheimer
L’Aula Universitària va programar aquest dijous una emotiva i alhora eloqüent conferència sobre l'episodi de l’horror nazi des de la perspectiva de la Sra. Dory Sontheimer, una barcelonina que, arran de la troballa de set caixes plenes de documentació familiar ha pogut indagar i reconstruir les vicissituds (silenciades pels seus pares) de diferents persones del seu arbre familiar durant els anys de la guerra civil i de la Segona Guerra Mundial.
La xerrada va suposar un recordatori dels episodis més rellevants de la Història que tots coneixem, però al mateix temps, la Dory ha posat noms i cognoms particulars de víctimes de la seva família que ha pogut anar rastrejant al llarg de la investigació que ha dut a terme aquests darrers anys. Aquest procés de reconstrucció de la memòria particular dels seus avantpassats l’ha compartit i s’ha divulgat amb gran èxit a través de la publicació fins ara de dos llibres i també l’ha portat a fer moltes conferències en institucions força rellevants.
Quan la Història en majúscules s’explica i s’exemplifica, com ha fet la Dory, amb les històries de persones concretes el relat arriba a un nivell de proximitat i de realisme que ajuda, sens dubte, no només a sensibilitzar sobre l’abast de la barbàrie de les dictadures del segle XX sinó que també esdevé un exercici necessari perquè les noves generacions tinguin veus com la de la Sra. Sontheimer que ajudin a posar un dic de contenció a la penetració dels discursos negacionistes de l’holocaust.
En aquest sentit, la Dory Sontheimer també va subratllar el determini de la Sra. Merkel en particular i el d’Alemanya com a país a l’hora d’afrontar el seu passat i fer-ne un exercici saludable de memòria històrica, cosa que troba a faltar en el nostre país on sovint, encara es pot lloar impunement i públicament la figura de dictadors i la seva obra.
