Ahir, 1 de maig, es va celebrar l’homenatge de la Gent Gran del Palau d’Anglesola, a les persones nascudes els anys 1938 i 1939, que han fet i faran 85 anys.

El programa d’actes, organitzat per l’Ajuntament i la Llar de Jubilats l’Esbarjo, va començar amb la Missa Major a la parròquia Sant Joan Baptista i la cercavila amb els grallers i gegants de la vila. Tot seguit el dinar, l’homenatge i les actuacions al pavelló poliesportiu.

CARME SERRANO BONELL ESCRIU AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ – NASCUTS 1938-39

“Gràcies als organitzadors d’aquest acte d’homenatge als nascuts el 1938 i 1939. Ens ho mereixem. Formem part d’una generació que n’ha vist de tots colors.

Vam viure una postguerra plena de privacions: carència de menjar, pendents de la “cartilla de racionamiento” que va estar vigent fins l’any 1952. Vam patir molt fred i vam patir una censura moral: tot era pecat.

Però ens vam fer forts. Ens van inculcar uns valors que van ser el motor per sortir d’aquella època de sacrifici i misèria: esforç, disciplina i respecte.

A finals dels 50 i principis dels 60 començava un període d’una certa prosperitat que, sobretot, ens alleujaria el treball: es veien els primers tractors. Arribaven la rentadora, la nevera elèctrica, el butà i el motxo. Arribaven també la televisió i el Seat 600, ambdues coses encara no a l’abast de tothom. Al mateix temps s’imposava el “seguro” obligatori que sí beneficiaria tothom.

Es pot dir que eren anys de benestar però ens faltava la llibertat, el bé més preuat.

Amb la mort de Franco el 1975 s’acabava la Dictadura que era substituïda per una monarquia parlamentària.

Ja podíem votar!!

La democràcia era el principi d’un canvi que ens ha portat fins on som, un canvi que a la gent de la nostra edat ens va obligar a canviar de paradigma i ens vam haver d’anar adaptant.

És cert que hi ha hagut grans avenços: en medicina, en indústria, en accés a la cultura, en les comoditats que tots gaudim, però també és cert que hi ha hagut un canvi tan gran en els costums, en la família, en els principis morals, que no ho acabem de comprendre i ens costa d’acceptar-ho.

D’altra banda, avui estem immersos en una societat virtual que ens depassa. Més enllà del mòbil, no entenem gran cosa més: ordinadors, plataformes, Instagram, Facebook, robots, intel·ligència artificial. Immersos en problemes difícils de solucionar: canvi climàtic, sequera, guerres, desigualtat social...

Però com que avui estem de celebració, no és qüestió de lamentar-se. La gent gran no havíem estat mai tan bé com ara: tenim totes les comoditats, cobrem la nostra pensió i sabem que, quan ho necessitem ens cuidaran a casa o a la residència.

De tant en tant, però, ens agrada rememorar aquells temps què, malgrat els patiments, recordem amb certa nostàlgia, segurament perquè érem joves.”