Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Ermengol. La seriositat de l’humor gràfic

L’última conferència de l’Aula Universitària del curs 23/24 d’aquest dijous va anar a càrrec de l’humorista gràfic Ermengol i així, amb unes notes d’humor i fina ironia, vam assistir a una sessió de final de curs on, a part de fer una repassada crítica de l’actualitat a través de les seves vinyetes, també vam tenir l’oportunitat d’escoltar el relat autobiogràfic de la trajectòria humana i professional del conferenciant.

Partint de les seves arrels llatinoamericanes a la Córdoba argentina que expliquen el seu particular accent del català, Ermengol va iniciar el seu relat amb la sorpresa meteorològica que va suposar la coincidència de la seva arribada a Lleida amb l’hivern del 84/85, el més cru de les últimes dècades, amb una gran nevada seguida d’una colla de dies amb un fred intens i sostingut, el qual va fer pensar per un moment si ell i la seva família s’havien equivocat i havien aterrat a la Sibèria.

Després de descartar la proposta de l’històric alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà, per optar a una de les places de guàrdia urbà a la capital de la Noguera, Ermengol de seguida va rebre la invitació a començar a treballar a la redacció del diari Segre, de manera que allí, a part de treballar en temes de grafisme i disseny, ja va començar a publicar la vinyeta diària amb la seva particular mirada irònica característica.

A partir d’aquí ja es va fer un nom en el món dels ninotaires i ja no ha parat fins avui que continua publicant la vinyeta al diari la Mañana i també a diferents xarxes socials. Li agrada subratllar que tant a nivell local com internacional tenim una colla de personatges públics que li posen la feina molt “fàcil”, destacant d’entre tots i essent el seu preferit, el rei emèrit.

Ermengol no defuig cap temàtica en les seves vinyetes, per delicada que sigui. El seu capteniment és el compromís amb l’actualitat i sempre es decideix per tractar els temes que pensa que poden preocupar més en cada moment als seus lectors i seguidors.

L’últim episodi biogràfic rellevant va venir forma d’un ensurt de salut que el va portar a escenaris d’hospitals i intervencions quirúrgiques delicades que no va dubtar, tampoc en aquest cas, en convertir-lo també en material d’humor gràfic que, per si quedava algun dubte, va tornar a demostrar la capacitat per agafar una sana i irònica distància no només pel que passa al defora sinó també envers el que viu en primera persona.