Enllaç a l’àlbum Funeral a Berga per mossèn Santamaria

Ahir ens va deixar mossèn Josep Santamaria, que durant 30 anys va ser el rector de la parròquia del Palau d’Anglesola. Molts el recordem per haver-nos batejat, fet la comunió o casat en un temps en què la vida social i religiosa anaven plegats. El recordem vestit sempre  de negre, amb un caire una mica antiquat en les formes, però sempre tenia una paraula evangelitzadora per tothom.

Avui una representació de palauanglesolins s’han desplaçat fins a Berga i tot donant l’últim comiat i acompanyant a mossèn Santamaria han fet lliurament dels 4 goigs del Palau d’Anglesola i també roses de la plaça Catalunya del nostre poble.

Comiat de Francesc Balcells i Teixidó – Alcalde del Palau d’Anglesola

A reveure, mossèn. Ja us ho dèiem també fa 22 anys, quan vau pujar a Berga després de 3 dècades vivint i servint al Palau d'Anglesola. En aquella eucaristia festiva, cantada per la coral i l'agrupament escolta, us agraíem l'acompanyament que havíeu fet a la comunitat palauanglesolina des del 1972 al 2002.

Foren temps de canvis al país i a la vila i, enmig d'aquests canvis, "el mossèn" sempre hi era. Amb el tarannà humil, de mitja rialla i un xic sorrut, però sempre present. Quantes famílies us recorden a la vora de les persones malaltes, essent-hi amb una tendresa exquisida! I quantes i quantes vegades vau parar taula sota la mirada atenta de Sant Joan Baptista! Eren temps de misses: diàries, misses vespertines, misses d'alba... I és que celebrar l'eucaristia ha estat la força de la fe i de la vida de Mn. Santamaria com han pogut gaudir també els seus companys residents de Nostra Senyora de Queralt.

Ben bé, mossèn Josep, formeu part de la fesomia del Palau. Un bon grapat de generacions de persones de finals del s. XX us recordem amb afecte perquè, a banda dels sagraments, us hem tingut fent catequesi, de mestre a l'escola a l'hora de religió, entre escolans, i també us hem vist a plaça per festes majors o a les processons.

A banda de la bonhomia innegable, de la predilecció pels malalts i una sornegueria pròpia, hi ha una actitud de mossèn Josep que volem fer-nos nostra: l'adaptació. Els temps canviants de la societat no bateguen al mateix ritme dels temps de l'església. Ell, segurament sense entendre els girs, deixava fer. I confiava. És així, per exemple, com va acollir l'agrupament escolta que va nàixer el 1996 vora la comunitat cristiana, omplint les misses de guitarres i sarau. El mossèn s'ho mirava atònit i... deixava fer.

Agraïm aquest bé de Déu d'anys essent un palauanglesolí més, vetllant per la parròquia i el poble sencer. Del 2002 ençà rebia puntualment la revista Avenç del Palau d'Anglesola a la residència i tot fullejant-la li agradava preguntar pels feligresos mentre seguia l'evolució de la seva estimada vila. En aquest raconet del Pla d'Urgell és on mossèn Josep ha fet la carrera més llarga i prolífica de pastor.

Agraïm de cor el teu llegat, tot l'acompanyament, tota l'estima, que avui esdevenen pregària sincera d'acció de gràcies de tot un poble. Perquè us enyoren creients i no-creients que us han conegut. Us veiem cantant una simfonia de goigs amb St. Blai, St. Joan, St. Roc, Sta. Llúcia, la Verge de les Sogues i l'estimada Mare de Déu de Queralt.

"Una bona persona i un bon capellà" resumia amb tota la saviesa del món una padrina de ca la Cileta. A reveure, mossèn Josep, i moltes gràcies per enriquir el poble amb el vostre ministeri i ser part del Palau d'Anglesola durant tants anys, ajudant-nos a ser bons ciutadans i cristians conscients.

Paraules de comiat al Palau d’Anglesola (2002)

Entrevista a mossèn Santamaria a l’Avenç 111 (hivern 2011)