Maria Nicolau: "La cuina dels grans xefs i els receptaris queden lluny de la cuina sàvia quotidiana"
L'Aula Universitària organitza la conferència "Cuina o barbàrie: la cuina no existeix, la fem nosaltres?"

Enlaç a l’àlbum Aula Universitària. Maria Nicolau "Cuina o barbàrie: la cuina no existeix, la fem nosaltres?"
La popular cuinera Maria Nicolau va impartir la xerrada d’aquest dijous a l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola i ho va fer, d’entrada, amb un exercici d’humilitat per part seva, ja que segons ella, són les dones que generació rere generació s’han anat bregant amb els fogons -una clàusula no escrita del tradicional matrimoni així ho estipulava- les autèntiques mestres i xefs a les quals, professionals de la cuina joves com ella les haurien d’escoltar i aprendre’n constantment.
Maria Nicolau va reconèixer que alguna cosa s’haurà fet malament des dels mitjans de comunicació i des del món de la cuina divulgativa en particular que expliqui el contrast d’una època com la nostra en què per una part comptem amb una infinitat de recursos en forma de llibres, programes de TV, receptaris inacabables a Google… i per una altra constatem la poca atenció i dedicació que dediquen les actuals famílies al fet de cuinar els ingredients per alimentar-nos.
De fet, segons aquesta carismàtica cuinera mediàtica, esdevé essencial aprofundir en la idea que el fet culinari va associat al llarg del temps amb el procés que, en paral·lel amb la domesticació del foc, ens fa éssers humans sociables i propicia la destresa i desenvolupament d’habilitats tan genuïnament humanes com la parla. I, amb el temps, cada civilització i cada generació genera un llegat cultural culinari únic i exclusiu i, per tant, amb un alt valor que cal vindicar i procurar que no es perdi.
Tot i l’actual estat de coses, Maria Nicolau detecta signes d’esperança en les noves generacions que podrien indicar un canvi de rumb que deixaria de prestigiar en excés certs discursos elitistes de certa cuina tan pretensiosa com allunyada de la realitat i, en canvi, es tornaria a valorar la cuina basada en l’aprofitament, la practicitat i el bon gust que tant sàviament havien practicat les nostres mares i àvies.
