Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Esther Solé. El Guernica. Picasso

L’Aula Universitària ha acollit aquest dijous una interessant conferència sobre un dels episodis més emblemàtics de la història de l’art: la gestació, execució i difusió d’un dels quadres pels quals va acabar sent més famós i conegut Picasso, el Guernica. Esther Solé, doctorada  per la UdL en història de l’art, a part de fer una anàlisi pictòrica de l’obra en si, també va relatar cronològicament tot el context històric que va envoltar i condicionar l’obra des del seu plantejament inicial per part de l’autor i fins a l’actual exhibició al Museu d’Art Contemporani Reina Sofia de Madrid.

La gènesi de l’obra, un encàrrec del govern de la república espanyola per a l’Exposició Universal de París del 1937, ja va suposar tot un repte i una responsabilitat afegida per a un Picasso a l’exili, el qual, segons la historiadora Esther Solé, es va inspirar en l’episodi del bombardeig de Guernica per plasmar en aquesta gegantina tela, un manifest de protesta per tot el dolor que comporten les guerres en general i, d’una manera particular, per fer una denúncia de la violència que acaba rebent en moltes guerres les víctimes innocents de la societat civil.

El Guernica, per diferents motius, va tenir un relatiu impacte social en aquesta Exposició del París del 1937. Una Espanya en guerra no va tenir les eines per erigir un pavelló gaire espectacular formalment tot i que artísticament, segons va explicar Esther Solé, va acollir uns continguts, a banda del Guernica, força interessants a nivell artístic. Després d’aquesta exposició el quadre de Picasso va “sofrir” diferents periples per Europa i els Estats Units que van arribar a estressar i començar a afectar la integritat d’aquesta gran obra.

El Guernica, finalment, només va estabilitzar-se i va consolidar el seu prestigi quan el va acollir el Moma de Nova York, on va quedar en règim de préstec indefinit. Per exprés desig de Picasso, el Guernica no aniria a Espanya fins que no hi hagués indicis d’una democràcia mínimament consolidada al país i així va ser com, després d’unes intenses i discretes negociacions, el Guernica va fer el seu últim i, per avui, definitiu trasllat a Espanya l’any 1981.