Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Josep M. Forné. Té sentit la història?

Després de tres setmanes d’haver iniciat les xerrades del curs 2024/25 l’Aula Universitària va solemnitzar aquest dijous l’inici oficial del curs acadèmic amb una lliçó magistral a càrrec del filòsof lleidatà Josep M. Forné. La temàtica de la conferència girava entorn de la qüestió de si la història humana té sentit i, en tot cas, si aquest sentit va endavant o endarrere en l’aspecte de progrés humanista.

Amb els antecedents dels plantejaments de les cultures mares que ens han conformat com a civilització occidental, la grega, per una banda, amb la seva visió circular de la vida, i la judeocristiana, amb una visió netament lineal, Josep M. Forné, va analitzar l’evolució i la influència d’aquestes cosmovisions al llarg de la història i com, ja a partir del segle XVIII, triomfa i, d’alguna manera, se secularitza la idea de la visió lineal amb un futur prometedor.

Tot i aquesta “divinització” de la raó il·lustrada, Forné va voler destacar les aportacions de Kant en el sentit de rebaixar aquestes expectatives i ressituar la raó humana, amb una capacitat limitada de progressar sempre en positiu. Amb tot, al segle XIX,  Hegel i Marx van rebatre Kant i van atorgar a la història humana un sentit de raó històrica, que a través de la dialèctica (lluita de contradiccions i successives síntesis) arribaria a un final on es resoldrien tots els conflictes d’interessos i s’arribaria al “paradís” aquí a la terra.

Josep M. Forné va remarcar la gran influència d’aquest plantejament marxista enfront del capitalisme fins a arribar a la caiguda del mur de Berlín al segle XX, moment a partir del qual s’inicia la postmodernitat actual on la filosofia i el pensament humà tendeix cap a l’escepticisme o, fins i tot, cert pessimisme sobre la capacitat de la humanitat de progressar a nivell humà.

Josep M. Forné, va voler acabar la conferència en forma de síntesi reflexiva i va compartir amb l’auditori la pregunta de si és possible de viure sense certa esperança. També va analitzar quina visió del progrés humà tenen les ‘dretes’ i les ‘esquerres’ a nivell polític. En tot cas, la seva aposta és que, malgrat tot, val la pena no deixar-se endur per cert pessimisme ambiental i no renunciar mai, des de cap posicionament, a l’esperança de conformar un món millor.