Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Nadia Ghulam. Ser refugiada i sobreviure

L’Aula Universitària del Palau d’Anglesola va acollir ahir una xerrada de l’activista afganesa Nadia Ghulam en la que a banda de resumir el seu intens itinerari vital, va explicar els motius que l’han  portat a endegar i promoure diferents iniciatives en l’àmbit de la cultura de la pau i, d’una manera especial, a contribuir a crear espais de formació i educació per a les dones afganeses que viuen sota el règim dels talibans.

Nadia Ghulam va teixir un relat de testimoni en primera persona de la seva experiència vital que va tenir un abans i un després quan va tenir l'oportunitat de viatjar a Catalunya per poder ser atesa de les ferides físiques de la guerra. Amb tot, després de múltiples intervencions quirúrgiques, la Nadia va voler transmetre que les ferides que més costen de curar i de superar són les seqüeles que deixen les guerres sobre la salut mental de les persones i que, més enllà de les persones que perden la vida, ella sent una especial empatia pels supervivents de les guerres, perquè ja sap el que els hi espera de patiment per la resta de la seva vida.

La Nadia es va mostrar molt crítica amb la cultura de la guerra que se’ns transmet a través dels mitjans de comunicació i va denunciar el comerç d’armes mundial. També va denunciar la maldat de la guerra en si mateixa i que no hem de creure mai en la bondat de cap dels bàndols.

A un nivell més personal va voler fer un homenatge als seus pares adoptius catalans que li van donar l’oportunitat de tornar a creure en ella mateixa i a confiar en les persones.  La Nadia també va agrair la humanitat que va trobar en els responsables de les institucions educatives catalanes que, tot i trobar-se al principi sense papers, li van donar l’oportunitat de rebre una formació i una educació que, segons les lleis establertes, no tenia dret a rebre formalment.

I és en aquest sentit que, més enllà de les institucions i les lleis vigents, els gestos que compten són els que tots podem arribar a fer a nivell individual i, és clar, no hem de perdre mai el sentit humanitari de les nostres accions envers les persones que busquen un futur millor entre nosaltres.