Maria Garganté i Miquel Torres, ponents de l'última jornada de l'ANY JOAN ROBLES

L'Aula Universitària organitza les conferències sobre Joan Robles, escultor palauanglesolí

Cultura, Art

Maria Garganté i Miquel Torres, ponents de l'última jornada de l'ANY JOAN ROBLES
Maria Garganté i Miquel Torres, ponents de l'última jornada de l'ANY JOAN ROBLES

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Maria Garganté. Miquel Torres. “Joan Robles escultor palauanglesolí”

L’Aula Universitària va acollir ahir  dues conferències a càrrec dels historiadors Miquel Torres i Maria Garganté que van servir per cloure tot un any dedicat a la memòria de la vida i obra de l’escultor palauanglesolí Joan Robles.

En primer terme, l’experta historiadora de Sanaüja, Maria Garganté, va prendre la paraula per explicar la singularitat de l’església del Palau d’Anglesola i de la seva rellevància en el context d’una època en què mestres d’obra com Albareda van erigir temples representatius del barroc català religiós (descartant així la catalogació de les mateixes com d’estil neoclàssic) com poden ser d’una manera molt anàloga les esglésies del Palau d’Anglesola, de Maldà i de Rocafort de Queralt. Aquestes obres d’inspiració catedralícia en referència a la Seu Nova de Lleida, testimonien, segons Garganté,  una riquesa arquitectònica que sovint s’ignora en aquestes terres quan encara no s’havia implantat la determinant obra del Canal d’Urgell.

Posteriorment, l’historiador local Miquel Torres va rescatar algunes de les aportacions que s’han fet per part de diferents experts i testimonis de primera mà durant tot aquest any dedicat a l’escultor Joan Robles. Torres també va defensar la idiosincràsia i maneres de viure d’un artista que, després d’una etapa a Barcelona on va tenir l’oportunitat de cultivar i contrastar el seu treball amb diferents companys d’ofici aleshores, tot d’una, es va haver d’adaptar a la vida local d’un poble com el Palau d’Anglesola, on va haver d’enriquir-se gremialment amb sortides regulars cap a Lleida, al carrer Plateria anomenat dels artistes. Miquel Torres també va valorar la intel·ligent estratègia de Robles de treballar a comanda i renunciar, en el context d’un mercat inundat d’imatgeria religiosa estandarditzada procedent d’Olot.

Les primeres paraules de salutació i presentació dels ponents les va pronunciar l’historiador i conservador del MNAC Joan Yeguas i, per acabar l’acte, el també historiador Albert Velasco  va tenir unes paraules d’agraïment envers totes les persones i institucions que han fet possible la celebració d’aquest Any Robles. Velasco també va animar als responsables institucionals a donar resposta a les propostes suggerides pels dos ponents en el sentit de crear espais d’interpretació museïtzada que facin valdre l’església del Palau com a exemple d’un conjunt d’art barroc català i, de manera concreta, a preservar la memòria del llegat de l’obra de Joan Robles.