Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Francesc Bailón. Els nenets. Pastors nòmades de Iamàlia

L’antropòleg Francesc Bailón ha tornat a estar convidat per l’Aula Universitària del Palau per parlar, aquesta vegada, de la seva experiència i convivència amb l’ètnia dels nenets, una de les comunitats indígenes que podem trobar a la península de Iamàlia, a l’extrem septentrional dels Urals, just al voltant de la línia del cercle polar àrtic.

D’entre les diverses ètnies que s’hi poden trobar a la zona els nenets representen en l’actualitat un cas únic de preservació d’un modus vivendi nòmada i a l’estil de com ho feien els seus ancestres de fa més de dos mil anys. La resta de comunitats indígenes han anat quedant assimilades i integrades per la globalització i la industrialització d’unes terres riquíssimes en gas natural que, primer l’Imperi soviètic i ara l’actual Rússia, s’han encarregat d’explotar, i alterar, així, el paisatge físic i humà d’aquell territori.

Amb tot, segons els últims càlculs estimats, Francesc Bailón ressalta el fet que encara uns deu mil nenets d’un total dels quaranta mil que hi ha, després de la dissolució de l’URSS decidissin abandonar les granges de col·lectivització i, tenint l’oportunitat d’integrar-se a les comoditats de la vida moderna, van apostar per tornar a la natura, tornar a la pastura nòmada dels rens i viure en les tendes ancestrals de tota la vida i preservar fins a l’actualitat una cultura i una manera de viure mil·lenària.

Francesc Bailón va il·lustrar la xerrada amb els detalls i les curiositats de la seva incursió en una de les ètnies menys estudiades del món, amb tot el repte humà i cultural que això suposava. Bailón va voler posar en valor que, malgrat els intents d’assimilació per part de l’imperi soviètic, la Rússia actual o la religió cristiana ortodoxa, els nenets esdevenen un cas inèdit de supervivència i, malgrat que estiguin en perill real d’extinció com a model de vida, ens interpel·len a tot el món occidental perquè són un exemple de respecte al medi, ja que intenten adaptar-se a ell i no transformar-lo i alterar-lo com massa sovint fem des de les civilitzacions “avançades”.