Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Toni Aira. Parlar i que t’escoltin

Després del parèntesi estiuenc l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola ha endegat aquest dijous el nou curs lectiu amb una conferència inaugural a càrrec del professor i tertulià mediàtic Toni Aira que, amb el títol “Parlar i que t’escoltin”, ha analitzat, a partir d’exemples més actuals o més clàssics, quines són les característiques comunes que expliquen l’èxit o el fracàs dels actes comunicatius.

Especialitzat i especialment apassionat pels fenòmens comunicatius en el marc de la política, Toni Aira va desplegar la seva capacitat oratòria durant una hora trepidant durant la qual va convidar l’auditori a observar i constatar com l’eficàcia comunicativa a la política també ens pot servir per, aplicant les mateixes claus i estratègies, reeixir en els nostres actes comunicatius de la vida quotidiana. La raó és que en un marc actual de multiplicitat tant d’emissors com de missatges hem de prestar atenció i aprendre d’aquells que, més enllà de la nostra simpatia o alineació ideològica, veiem que aconsegueixen acaparar l’atenció i saben transmetre amb eficàcia el seu missatge.

Una institució com l’Església la va posar d’exemple Toni Aira per explicar com en diferents moments històrics les institucions s’adapten i s’esforcen per fer arribar el seu missatge. En l’actualitat més recent Toni Aira va parlar del paral·lelisme i la modernor en actes com el mil·lenari de Montserrat o del recent concert al Vaticà on la tecnologia dels drons es va posar al servei de la iconografia religiosa. Aira també ho va exemplificar en un altre moment crític de la història de l’Església, quan Miquel Àngel va rebre l’encàrrec de pintar la Capella Sixtina per difondre i potenciar un catecisme visual molt pedagògic en el context d’un moment històric de divisió de la institució, en la qual la nova església protestant  es decantava per una formació i lectura individual dels textos de la Bíblia, amb totes les derivades històriques que va comportar per als diferents països l’adopció de la imatge o la lletra com a font principal d’adoctrinament.

En aquesta mateixa línia, i aquesta vegada amb l’exemple de diferents campanyes i logotips publicitaris d’empreses d’èxit actuals, Toni Aira va voler ponderar la importància del poder de la imatge, que realment la té, però també va voler posar en valor la paraula a l’hora de comunicar, ja que una paraula clau o una enginyosa frase també esdevé una poderosa arma comunicativa. En qualsevol cas, i en referència a les noves tecnologies de la comunicació que han anat apareixent al llarg de la història, Aira subratlla el fet que, gairebé sempre, no se substitueixen les unes a les altres sinó que tenen un efecte acumulatiu i acaben convivint i trobant el seu nínxol comunicatiu, com va passar amb la ràdio i l’aparició posterior de la televisió.

Més enllà de les nostres fílies ideològiques Toni Aira, com a analista del fet comunicatiu, també va posar exemples paradoxalment similars de personatges com l’actual president dels Estats Units Donald Trump o de la popular Belén Esteban, els quals tindrien en comú una capacitat per transmetre certa autenticitat i això té la seva acceptació en un primer impacte comunicatiu. En aquest sentit, Toni Aira va demanar un cert esforç de descodificació per part dels receptors per a anar més enllà de les primeres impressions. També va parlar de l’èxit comunicatiu, en la nostra política particular, d’un personatge com Xavier Garcia Albiol que, més enllà d’unes sigles de partit, ha connectat amb un ampli espectre de votants tot incidint amb la problemàtica de la vida quotidiana.

A nivell de resum Toni Aira va emfasitzar que triomfen els emissors de continguts que saben embolcallar el seu missatge a través d’una història. Aquesta història la sabran transmetre si prèviament se l’han cregut i se l’han fet seva amb un vincle emocional d’alguna mena. I finalment va parlar de la necessitat de dissenyar una mínima estratègia comunicativa que ens permeti ordenar i dur a bon terme el nostre objectiu comunicatiu.

L’acte va comptar amb unes paraules inicials de salutació per part de l’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Balcells, el qual va destacar la importància de l’activitat pedagògica de l’Aula i va instar a l’alumnat a aprofitar aquesta cita setmanal per no sortir mai de buit i intentar “robar” de cada professor, com a mínim, un o dos aprenentatges en cada ocasió.