Marc Jobani: "És un goig divulgar l'origen de les frases fetes, ja que és un patrimoni comú i anònim"
L'Aula Universitària organitza la conferència "Frases i dites catalanes. L'origen"

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Marc Jobani. Frases i dites catalanes. L'origen
MARC JOBANI: “ÉS UN GOIG DIVULGAR L’ORIGEN DE LES FRASES FETES, JA QUE ÉS UN PATRIMONI COMÚ I ANÒNIM”
L’historiador Marc Jobani va venir a l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola d’aquest dijous passat per explicar i compartir les històries associades al rerefons de moltes de les expressions i frases fetes que tenim a la nostra llengua i que han acabat esdevenint un patrimoni comú i sovint anònim, que hem de conèixer i exhibir amb orgull de comunitat lingüística.
Tècnicament, Marc Jobani va concretar que parlaria de les parèmies, és a dir, aquelles expressions que, amb un llenguatge més o menys enginyós, pretenen transmetre un coneixement ancestral basat en l’experiència. El conferenciant també va voler fer la distinció respecte del que anomenem aforismes, que serien també construccions enginyoses però amb una pretensió més filosòfica o moral.
Posteriorment, Marc Jobani va posar-se el jersei d’historiador i de divulgador per anar comentant, a partir del que suggeria una sola imatge visualitzada al projector de la sala, quin és l’origen històric de moltes de les expressions que fem servir a la vida quotidiana. D’aquesta manera, l’historiador va anar explicitant, en aquelles expressions de les quals n’hem pogut fer una indagació exitosa, el context històric que explica el naixement d’una expressió concreta i arribar a detalls tan concrets com determinar “l’any de la picor” (1471, any d’una gran plaga de puces) o l’any de la Mariacastanya, encara més remot en el temps.
Marc Jobani també va comentar les peculiaritats i la varietat d’algunes frases fetes en funció de les diferents zones geogràfiques i que en aquests casos no n’hi ha una de més vàlida que una altra i totes les hem de considerar en un mateix nivell de valor dins d’aquest preuat patrimoni lingüístic que hem de servir, després d’una conferència com aquesta, amb més coneixement de causa.
