Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Jordi Camins. Montserrat, un univers al cor de Catalunya

El glaciòleg Jordi Camins va parlar, dijous passat a l’Aula Universitària, dels diferents vessants de tota mena que el massís de Montserrat i el seu paisatge humà ha anat desplegant al llarg de la seva història mostrant i acollint, així, un ric univers de referents que reverberen en l’ànima de les persones que s’hi apropen i hi troben un marc ideal no només d’històries religioses i espirituals sinó també una diversa paleta d’expressions de caràcter cultural i de patrimoni natural.

Jordi Camins va iniciar la conferència amb una breu història geològica de Montserrat situant-la, fa uns 50 milions d’anys, en l’extrem d’un braç de mar que venia del Cantàbric on també desguassaven rius que recorrien el que en aquells moments era el continent baleàric, fet que explica, per una banda, l’abundància de fòssils marins que encara s’hi troben avui en dia i per altra explica la singular conformació del rocam de Montserrat a base de còdols cimentats de sorres i argiles, que van emergir després de successius moviments tectònics.

Però Jordi Camins va voler posar l’accent aquesta vegada en el conjunt de significats de caràcter religiós i cultural que la muntanya de Montserrat ha anat atresorant i que ha fet que tantes persones de diferents procedències i diferents sensibilitats trobin en Montserrat una vinculació i un sentiment especial d’atracció. En aquest sentit, i pel que fa a l’àmbit cultural, el conferenciant va anar desgranant i valorant la importància de Montserrat des de l’òptica de les diferents expressions culturals que s’hi han desenvolupat destacant, entre d’altres, el Museu, l’Escolania i la Biblioteca.

En l’àmbit del valor del massís com a patrimoni natural Jordi Camins va fer menció de la declaració de Montserrat com a Parc Natural l’any 1987, just després dels grans incendis del 1986. Tanmateix, també va voler referenciar la icona de la muntanya en el món de l’excursionisme i de tots els que valoren la bona relació entre l’home i la natura.

Un altre dels aspectes que Jordi Camins va voler desenvolupar va ser el de Montserrat com a referent històric del catalanisme polític, explicant i disseccionant diferents episodis que així ho testimonien com, especialment, la festa de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat en ple franquisme.

Finalment, l’estudiós Jordi Camins va voler fer avinent a la concurrència de la recent publicació del seu últim llibre que tracta, amb un gran desplegament d’imatges l’evolució de les glaceres de Catalunya, tot constatant l’efecte que ha tingut l’impacte climàtic sobre aquestes.