Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Xavier Garí. El conflicte entre Israel i Palestina

L’historiador Xavier Garí, especialista i investigador en estudis per la Pau, va intentar donar, dijous passat a l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola, les claus per entendre el conflicte més llarg que arrossega la humanitat en els darrers decennis: l’enfrontament entre l’Estat d’Israel amb els palestins i amb altres comunitats i Estats d’influència àrab del Pròxim Orient.

Xavier Garí va dedicar la primera part de la xerrada a fer pedagogia sobre una de les disciplines més interessants de les que se serveixen els historiadors a l’hora d’analitzar i intentar desxifrar l’aparició, l’evolució i la possible extinció de les guerres: la conflictologia. Des d’aquesta perspectiva científica basada en la interpretació de les dades acumulades que ens dona la història, el professor Garí va reivindicar la necessitat de plantejar una anàlisi més realista i optimista sobre l’actual estat del món en la seva globalitat en contraposició al biaix negativista i sensacionalista que sovint generen els mitjans de comunicació.

Per parlar d’un exemple en concret el professor Garí va constatar que davant dels 35 conflictes armats que hi hauria actualment en el món hi ha, també, en paral·lel, quaranta processos de pau o processos de reconciliació en marxa dels quals ningú en parla o se’n fa poquíssim ressò en els mass media. Al mateix temps, Xavier Garí va voler donar-li el tomb a la creença que el segle XX ha estat el més sanguinari de la història quan ha estat, de fet, en aquest mateix segle quan la població mundial s’ha multiplicat per quatre passant de dos mil a vuit mil milions d’habitants. També en aquest segle XX és quan s’ha desenvolupat més la cultura de la pau amb figures com Mandela, Desmond Tutu o Luther King i, també, és quan s’han creat interessants organitzacions internacionals com l’ONU o la mateixa Unió Europea.

Amb tot, cal ser conscients, va advertir el professor Garí, que els processos de pau i de reconciliació sovint són lents i plens de retrocessos i que, en tot cas, caldria aturar com sigui la dinàmica de rearmament global, ja que això alimenta els conflictes del futur immediat i allunya l’horitzó de poder acabar d’una vegada amb la majoria de guerres o, si més no, minimitzar-ne el seu impacte.

Després d’aquestes reflexions genèriques sobre els conflictes armats Xavier Garí va entrar a analitzar les dinàmiques concretes per intentar situar en el temps i en l’espai la complexitat de la guerra que Israel té plantejada amb diferents veïns del Pròxim Orient i amb el poble palestí en concret. El professor Garí va iniciar l’anàlisi del conflicte tot intentant emmarcar el context històric i religiós dels jueus amb dades tan curioses com la que comparteixen un mateix origen semític amb els palestins o amb el fet que Israel no ha estat un referent d’una terra concreta fins ben entrat al segle XX. Al contrari, des de sempre, i amb el benentès que no hem de fer mai una interpretació literal dels textos sagrats, Israel s’havia considerat com una al·legoria d’un temps i un “espai” on es podria viure en pau, com anàlogament ho seria el concepte de Regne de Déu per als cristians.

A partir del sorgiment del sionisme a finals del segle XIX i sobretot després del final de la Segona Guerra Mundial és quan molts països es van veure abocats a buscar un lloc i posteriorment reconèixer l’Estat d’Israel el qual, s’anirà configurant i desenvolupant com a tal en contraposició als palestins que, sense estructures d’Estat, recorrerà històricament al terrorisme i a aliances amb altres moviments terroristes per a defensar-se.

El fet que al tauler del Pròxim Orient s’hi juguen els interessos geoestratègics de molts països en referència al petroli o al flux de mercaderies en un lloc tan important com el canal de Suez ha comportat un augment de la complexitat i una dilatació del possible desllorigador per als diferents conflictes i actors participants d’aquesta llarga falta d’entesa entre un Israel que, defensant els interessos d’Occident en la zona, litiga amb una sèrie de països d’influència àrab amb molts interessos creuats, i amb els grans actors mundials com la Xina, els Estats Units, Rússia i la Unió Europea pel mig intentant no perdre pistonada en aquesta àrea tan estratègica. Pel mig, els palestins, segons constata el professor Garí: no acaben de ser, de fet, la primera prioritat per a ningú en aquest marc d’interessos que és el Pròxim Orient.

Xavier Garí també va voler deixar clar que tots plegats, a nivell individual, amb els nostres petits/grans interessos com el de no voler que ens toquin la butxaca acabem esdevenint còmplices d’aquest conflicte, ja que algun dia, haurem d’estar disposats a pagar una mica més per la benzina o per algunes primeres matèries si volem posar les bases per a una resolució del conflicte. En tot cas, el professor Garí ens va convidar, en general i en aquest cas en concret, a allunyar-nos de les anàlisis simplistes que proposen els populismes aquí i arreu del món i que cal que tinguem un reconeixement i un respecte envers la complexitat dels fenòmens relacionats amb els conflictes humans.