Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Eloi Vila. Memòria històrica: recerca i silenci

Amb el cor en un puny van sortir de la xerrada d’aquest dijous la majoria de les persones que hi van assistir per escoltar al periodista Eloi Vila, el qual va parlar del seu treball televisiu com a presentador del programa “Quanta Guerra!” de TV3. Ell i el seu equip d’edició i rodatge estan molt contents amb l’audiència que ha tingut el programa en les dues temporades emeses i ja ens va anunciar que, gràcies a la renovada aposta de la nostra televisió pública, ja estan en fase de rodatge de la tercera temporada del programa.

Eloi Vila va explicar les interioritats i les peculiaritats de la producció d’un programa amb unes característiques molt concretes que requereixen i exigeixen un rigor i una honestedat extremes per tal de tractar una temàtica tan sensible com el de les persones desaparegudes a les trinxeres de la guerra civil. Al mateix temps, Eloi Vila i el seu equip també han volgut divulgar històries de dones que des de la seva tasca assistencial als hospitals de campanya o des de la cura a les cases que es quedaven sense homes també van sofrir les conseqüències de la guerra i la postguerra.

Amb la il·lustració de fragments de vídeo de diferents programes emesos, Eloi Vila va exemplificar el resultat exitós que s’obté després de moltes hores d’investigació alhora que també va advertir que pel camí també han hagut de renunciar a l'abordatge de moltes històries per una manca de suport documental, ja que per una autoexigència professional, només han acabat per progressar i emetre aquelles històries de les quals, més enllà de records orals de familiars, hagin pogut rastrejar una petjada documental en els arxius corresponents.

Vila va defensar el format del programa en el sentit d’apostar per històries vinculades a una persona mediàtica, ja que sense perdre l’essència d’un relat on moltes persones es poden sentir identificades, això permet que el programa es pugui emetre en horari de màxima audiència i amb uns resultats molt interessants que ajuden, en aquest sentit, que la televisió pública ompli de continguts un tema sobre el qual ha costat molt que es trenqués el silenci intergeneracional.