Màrius Bernadó: "Ricard Viñes va apostar sempre per interpretar i promocionar peces dels joves compositors"

L'Aula Universitària organitza la conferència "150 anys Ricard Viñes"

Cultura

Màrius Bernadó: "Ricard Viñes va apostar sempre per interpretar i promocionar peces dels joves compositors"
Màrius Bernadó: "Ricard Viñes va apostar sempre per interpretar i promocionar peces dels joves compositors"

Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Màrius Bernadó. 150 anys Ricard Viñes

L’Aula Universitària va acollir ahir una conferència sobre el pianista lleidatà Ricard Vinyes la qual ha estat patrocinada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida en el marc de les múltiples activitats programades en motiu del 150è aniversari del naixement d’aquest gran mestre virtuós del piano. Màrius Bernadó, comissari de l’Any Viñes, va ser el relator de la semblança d’aquest lleidatà universal i que ens va apropar, amb una prolífica exposició de detalls de la seva biografia, a un personatge genial i alhora entranyable.

Ricard Viñes, va néixer a Lleida en el si d’una família que va saber detectar, ja de molt jove, les seves aptituds envers la música i per la destresa pianística en particular. Tant és així que de seguida la família es va reorganitzar per tal de procurar la millor formació possible de manera que la mare es va traslladar a Barcelona per acompanyar el seu fill perquè estudiés sota el mestratge dels millors professors de l’època. Mentrestant, des de Lleida, el seu pare, un home amb un gran activisme i compromís cívic, va procurar reunir els recursos per finançar aquests primers anys de formació del seu fill.

De seguida a Barcelona Ricard Viñes va excel·lir en tots els seus objectius acadèmics i, de cara a continuar la seva progressió, davant la disjuntiva de Madrid o París la família va apostar per la capital francesa amb tota la incertesa i el repte vital i lingüístic que això suposava. I ho van tornar a encertar, ja que París no només va oferir a Ricard Viñes una inigualable formació pianística al més alt nivell sinó que també va satisfer la curiositat innata d’aquest músic lleidatà envers tota mena d’arts plàstiques i avantguardes científiques que Viñes absorbia i acabava reflectint en les seves interpretacions.

En aquest sentit, Ricard Viñes, ens explicava Màrius Bernadó, va tenir la sort de viure en un París de l’època que era el bressol de les noves inquietuds artístiques mundials i era un focus d’atracció per a grans artistes i creadors que, entre ells, s’enriquien mútuament i Viñes, amb la seva vocació de voler-ho saber tot, es va trobar com peix a l’aigua. Amb pocs anys més de formació de seguida Ricard Viñes va obtenir els guardons més cotitzats dels concursos que es feien als Conservatoris i ja va entrar en una dinàmica de concerts per diferents països europeus i, fins i tot, gires per Sud-amèrica

Menció especial mereix, segons va destacar Màrius Bernadó, la relació que va tenir Viñes amb el compositor Ravel, la qual fou estreta, decisiva i profundament amistosa. Es conegueren a París quan tots dos eren joves estudiants vinculats al Conservatori i als cercles artístics més innovadors del moment. Viñes es convertí en un dels principals intèrprets i valedors de la música de Ravel en els seus inicis, en una època en què el compositor encara no era plenament reconegut. Més enllà de la relació professional, els unia una amistat sincera i una complicitat artística profunda. Viñes formava part del cercle d’intel·lectuals i artistes propers a Ravel, participant en tertúlies i trobades creatives que marcaren la vida cultural parisenca de l’època. Gràcies al suport de pianistes com Viñes, l’obra de Ravel va poder arribar al públic amb la qualitat i la comprensió que requeria, consolidant així una col·laboració que esdevindria clau en la història de la música del segle XX.

Altres col·laboracions i relacions rellevants que va tenir Viñes en aquella època varen ser, per exemple amb el compositor Manuel de Falla o amb el mateix Picasso. Un tret constant biogràfic de Viñes que va voler destacar Màrius Bernadó és el seu esperit de generositat, ja que durant tota la seva vida va estar en disposició d’interpretar i promocionar les obres dels autors novells que necessitaven algú que impulsés les seves primeres composicions.

La seva rellevància en la història de la música tindrà, segons ens va anunciar el Màrius, un reconeixement afegit a la seva ciutat natal, ja que la setmana vinent s’anunciarà que el Conservatori de Lleida es rebatejarà amb el nom d’aquest il·lustre pianista universal.