Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Carles Capdevila. Les matemàtiques, les nostres amigues invisibles. La divina proporció”

La conferència impartida ahir pel doctor en matemàtiques Carles Capdevila Marquès a l’Aula Universitària del Palau d’Anglesola es va estructurar en dues parts diferenciades, però connectades per una mateixa idea central: la presència constant de les matemàtiques en la nostra vida, tant en activitats quotidianes com en l’art i la percepció de la bellesa.

En la primera part, el ponent va explicar com moltes accions que fem diàriament depenen de principis matemàtics, sovint sense que en siguem conscients. Un dels exemples més clars va ser el de les transaccions econòmiques que realitzem a través d’internet amb targeta bancària. Capdevila va descriure breument el paper de la criptografia, que utilitza complexos algoritmes matemàtics per garantir la seguretat de les dades i protegir la informació personal i financera dels usuaris. Així, va destacar que les matemàtiques no només són una disciplina teòrica, sinó també una eina essencial per al funcionament segur de la tecnologia actual.

A continuació, va presentar una anàlisi comparativa de probabilitats aplicada a diversos jocs de loteria populars: l’Euromillones, la Grossa de Sant Jordi i la Grossa de Nadal. Mitjançant càlculs senzills, però reveladors, va mostrar les probabilitats reals de guanyar en cadascun d’aquests jocs, evidenciant que, tot i l’esperança que generen, les possibilitats d’obtenir el premi màxim són molt reduïdes. Aquesta explicació va servir per il·lustrar com la probabilitat i l’estadística permeten entendre millor fenòmens que sovint percebem només des de l’emoció o la intuïció.

La segona part de la conferència va canviar de registre i es va centrar en la relació entre matemàtiques i art. Capdevila va analitzar diverses obres artístiques, tant clàssiques com contemporànies, i va mostrar com moltes d’elles comparteixen patrons geomètrics i proporcions recurrents. En particular, va destacar la presència del rectangle d’or, una proporció considerada harmònica des de l’antiguitat. Aquesta proporció està vinculada al conegut nombre de la proporció divina, aproximadament 1,6 (més exactament 1,618…), que apareix en nombroses composicions artístiques.

Segons el ponent, la repetició d’aquesta proporció en l’art suggereix l’existència d’un cànon de bellesa que, de manera conscient o inconscient, molts artistes han utilitzat al llarg de la història. D’aquesta manera, la conferència va concloure mostrant que les matemàtiques no només expliquen fenòmens tècnics o científics, sinó que també estan profundament vinculades amb la creativitat humana i amb la manera com percebem l’harmonia i la bellesa.