Enllaç a l’àlbum Aula Universitària. Albert Beorlegui. L'atzarosa i apassionant història del doblatge

El comentarista i expert cinematogràfic Albert Beorlegui (col·laborador de Xavi Bundó els diumenges al matí a RAC1 amb la secció “El basar de les sorpreses”) va tornar a l’Aula del Palau d’Anglesola d’aquest dijous per aprofundir en la història i la importància que la indústria del doblatge ha representat en el setè art i, sobretot, en com ha anat evolucionant la tècnica per tal que una pel·lícula rodada en una llengua determinada pogués arribar a tenir una difusió i un impacte internacional.

Un dels moments més crítics de la història del cinema fou la transició del cinema mut al cinema sonor, ja que això va suposar tota una revolució per tota la producció i, d’una manera particular, va suposar la fi i l’extinció de la carrera cinematogràfica d’una constel·lació d’actors que van excel·lir en el cinema mut i que no van poder o saber adaptar-se al que suposava el cinema parlat. Curiosament, segons ha explicat Beorlegui, els primers anys del cinema sonor va suposar un pas enrere en la qualitat artística de les produccions: la novetat tecnològica va requerir un temps d’adaptació fins que tots els sectors implicats (actors, directors, escenògrafs …) assolissin destresa en el nou entorn tecnològic i això contrastava amb la brillantor dels últims anys del cinema mut que havia arribat a nivells molt alts de comunicació artística i amb un treball molt elaborat en forma de metàfores i subtileses.

El capteniment de la indústria incipient del doblatge en el marc del cinema sonor era propiciar el desenvolupament d’una tècnica que permetés el gaudi internacional de les produccions cinematogràfiques amb independència de la llengua en què fossin rodades les pel·lícules. Després de diferents intents més o menys voluntariosos i més o menys rudimentaris des de la nostra perspectiva finalment, es va arribar a un estàndard prou evolucionat tecnològicament i que permetia a cada país crear la seva pròpia indústria en la qual també anava creixent una plantilla pròpia de professionals de la veu al servei del doblatge.

Albert Beorlegui va parlar dels inicis d’aquesta indústria a Barcelona on van arribar a coexistir diferents estudis de doblatge i van ser la punta de llança a nivell d’Espanya. La indústria del doblatge també va acabar tenint un desenvolupament important a Madrid, però com va apuntar Beorlegui, es va crear un cert segell d’identitat dels estudis de Barcelona en el sentit que tendien a respectar amb més cura el sentit original dels diàlegs de la versió original enfront d’una escola de Madrid que sovint feien adaptacions “sui generis” en determinades circumstàncies arribant, en l’extrem dels censors de la dictadura, a tergiversar o substituir totalment frases literals segons convenia al règim.

Beorlegui, finalment, va voler fer un homenatge a tota una sèrie de veus del doblatge en castellà que ja formen part del nostre patrimoni personal i sentimental i va projectar les seves veus juntament amb el seu nom i la dels seus principals actors que van arribar a doblar amb molt de mestratge. I més enllà de certs missatges elitistes que advoquen per un visionat de les pel·lícules en versió original (amb la consegüent pèrdua d’atenció general que suposa haver d’estar llegint els diàlegs) Beorlegui va reflexionar sobre la contribució cultural que ha suposat la indústria del doblatge a nivell internacional i que, ben fet, un doblatge és una feina elogiable que mereix tot el nostre homenatge i reconeixement.